28/3/08

Dani Flaco!!!!!

Camí de casa, conduint
la música sonava de fons...
ja fa mooolt
i ho recordo com si fos ara
primer em va atrapar la seva veu rasgada
després l'increïble poesia
punyalades de realitat a cada estrofa
ostres com sonava...
zero de "ñoñeria sensiblona"
Vaig parar el cotxe
al costat de la carretera
pensava que no dirien el seu nom... Dani Flaco


Música que no sé què té però arriba. Aquest passat febrer va sortir "Fuerzas de Flaqueza" i alerta que enganxa.
Avui al ser divendres aniré de rollo DJ, però tu, és que m'agrada aquest cantautor. Sabina tremola!!!!

http://www.myspace.com/daniflaco

(boníssimes totes però la ley del último trago, y llegó la primavera i veinte años despues, tenen molta "garra",...bueno, ja em direu????)

Bon cap de setmana i feu bondat !!! ;P

26/3/08

Per què escrivim?

Recordo que desde que era bastant petita, agafava trocets de paper de xocolata CEMOI (la més freqüent a casa la iaia) i escrivia coses.
Al anar creixent el què anotava eren sensacions, emocions viscudes. Ho feia a l'agenda de l'institut, en pàgines dels llibres de text,...o al primer trocet de paper que trobava just quan sentia que alguna cosa dins meu havia de sortir.
La majoria d'aquests papers els guardava a l'últim calaix de l'escriptori i molts d'ells al cap d'un temps el llençava. Quasi mai els tornava a llegir perquè si ho feia volava fins el moment on ho havia viscut i algunes emocions no tenia ganes de tornar-les a viure.
No coneixia a ningú que escrivís amb paperets. Creia que era una més de les meves rareses.

La meva mare, de tant en tant, tot fent endreça, en trobava algun i em preguntava: - què és això? En aquell moment em moria de vergonya, perquè era com si al llegir-ho em despullés.

Aquesta reflexió ve del post que vaig llegir ahir de la FINESTRA. Parlava de com nevava a Alemania i em van venir al cap uns records d'un desembre que vaig anar a Frankfurt. També nevava i estava morta de fred dins del cotxe. Recordo que tot i el fred que tenia vaig sentir molta calma, com si el món s'hagués parat. No sabia perquè, però vaig tenir l'impuls de buscar un paper i guardar aquell inusual sentiment de pau. Era aquest:


Des d'aquí el cotxe veig caure les volves
cada volva un segon
i van queient els segons i es desfan al terra.


Fa fred i m'estic quieta
noto els meus pensaments
tot és lent
no sé on sòc?
sento que hi ha moviment al veure la neu caure
respiro, però jo no em moc
i cada inspiració vull robar el dolç silenci
per quan parteixi endur-me'ls dins meu.


No té res d'especial, és sols una sensació d'un moment que va quedar plasmada en un petit full i que ahir em va tornar a la memòria, ja que em recordo preguntar-me a mi mateixa per què carai escrivia allò?
En aquell moment no comprenia perquè ho feia. Avui que escric en un bloc tampoc, però fer-ho m'ha ajudat a veure que hi ha diferents persones, amb vides molt diferents a la meva que tenim una cosa en comú: necessitem escriure i que aquells sentiments, pensaments,..., que podrien haver mort en silenci dins nostre ens neguem a què tinguin aquest final. Volem que passin a viure en forma de paraules escrites perquè qui vulgui els pugui compartir.

24/3/08

Fi de les vacances + Fotos

Ja s'han acabat les vacances. Han estat dies per reposar, per dormir les hores que toca, per passejar, per quedar amb els amics,... i això era el què més necessitava.

Ara bé, he de reconèixer que estic tant acostumada a estar sola i fer la meva que veig que em costa estar amb gent. Algunes converses em superen i no puc. No tenen la culpa elles, però entre que jo estic espessa i elles que tenen cada tema de conversa que és massa, bueno!!!...com ara lo fabulosa que és la Termomix i vinga a explicar receptes, que no faré mai, perquè no sóc bona cuinant i a més quan ho explicaven jo tenia el cap ves a saber on... Intento concentrar-me i em dic: -nena, pari atenció, homeeee! Sí, sí, dos minuts màxim.


Aquestes són les amigues del meu poble natal. Són molt maques, però viuen més ràpid que jo. Quan jo em plantejava què estudiar, elles ja treballaven; quan a mi em feia il.lusió treure'm el carnet de conduir, elles pensaven en fer-se una casa; quan jo volia anar a viure a un pis elles ja estaven casades;... ui, no les atrapo...


Aquests dies m'he endut la càmara amb mi i m'he dedicat a tirar fotos. Aquests no tenen relació entre elles, però les he trobat curioses i tenia ganes de penjar-les. Aquí van...


Fa uns dies la tramuntana típica de la terra on visc va fer caure un arbre sobre aquest cotxe. Això no fa cap gràcia, però em fa pensar en lo "gafe" que sòc (no ho sabeu però sòc moooooolt "gafe") i el què li va passar al meu ex-cotxe que com que no li havia ensenyat a nedar un dia es va ofegar en una riera... Una tragedia :( ja ho explicaré un dia.




Aquesta foto és perquè la casa Intimissimi us fa saber nois, que tot i el fred que fa, ja és Primavera. Ostres m'han fet riure!









I aquesta és la meva foto preferida. Ès de la botiga Hello Kitty de Platja d'Aro i us asseguro que té molt èxit l'anunci, no sé si aconsegueixen dependentes, però molta gent parla de l'anunci. Guay oi???

20/3/08

Una de tantes nits...

Avui no ha esta un mal dia. Segueixo sentint-me més tranquil.la i cada dia que passa em veig més alegre i notant que tot s'envà. Però volia fer una petita foto, en paraules, d'una de tantes nits de fa un temps....una de tantes nits que m'han portat a no estar bé,....










Les dues de la matinada...
i bufava l'última vela de les dues que havia posat a la taula,
el sopar ja era massa fred
i tu sense trucar...
A la tele ja feia més d'una hora que havia acabat la pel.lícula que volies veure
i jo seguia mirant el rellotge esperant quan tornaries.

Sola, pensant i tornant-me boja
de tant donar-hi voltes
què fas? per què no arribes? en quin lio t'has ficat?

...I sona el mòbil. Un missatge. I el cor encara se'm para després de tant de temps.
Diu: "no m'esperis desperta, això s'ha complicat. t'estimo"
Hòstia!!! Puta feina!!!! Tiraria el mòbil contra la paret, però de què em serviria...
i responc: "Ok. no passa res, Bona nit!!!"
però si que passava i molt,
un altra revés més. I ja masses nervis per poder dormir.


M'aixeco i miro per la finestra,
i cau una llàgrima al mirar que hi ha un món fora d'aquestes 4 parets
un món que segueix girant i girant
i jo estic aquí tancada, esperant i esperant a algú que ja viu i que és feliç així,
mentres jo no ho sóc.


I com cada nit li deixava una nota dient-li amb 4 línies que l'enyorava
i com cada matí rebria una resposta, però que no em seria suficient
perquè aquest no era l'amor que ens vam prometre un dia, de ja fa temps....

18/3/08

Pensaments en un dia de festa





Aquest dies de festa se'm han posat molt bé. Noto que tot el què va passar fa més d'un mes va quedant cada vegada més lluny. No han tornat les crisis d'angoixa i això em fa estar animada. També m'hi ha ajudat molt el medicament, però l'important és que no s'han repetit, perquè m'espantaven molt.


Ara torno a tenir ganes de fer coses que abans no tenia ganes de res. Per exemple, ordenar. Diuen que la casa és un reflexe de la persona, o de l'ànima,..doncs cada cop que entrava jolin...hi ha havia un caos, clar el mateix caos que al meu cap. Doncs per arreglar això aquests dies m'he dedicat a l'apassionant món de la casa. Potser ordenant la casa se'm ordenen les idees... No crec, però bueno...


Ahir fins i tot vaig baixar a IKEA a comprar coses, empesa per el gran eslògan de la firma..."redecora la teva vida" i au, em vaig comprar unes quantes coses que necessitava (vale, la majoria trastos), però estic contenta perquè per 69 euros al CONFORAMA vaig trobar un escriptori que m'anirà de conya. Ja que l'ordinador estava en condicions infra-humanes, pobret. Us ho recomano.


O sigui, que així anem.... Quan acabi aquest post he d'anar al gimnàs. No sé si recordereu que m'hi vaig apuntar fa 2 mesos. Doncs amb tota la història hi he anat 0 cops. Diu el metge que m'anirà bé,a part hi he d'anar per un altra problema que tinc, algun dia en parlaré, però em fa una mandra. Però ara que vaig estant més animada m'he de proposar fer coses, sortir, conèixer gent,... i no tant quedar-me a casa, perquè a mi no em va bé.








Però avui volia dedicar unes línies a Instints (http://gatetambturbo.blogspot.com/ ) Ella amb les seves paraules ha demostrat que és una persona sensible, però molt lluitadora i em cau bé. Li vull, o et vull desitjar que et recuperis ben aviat, i saps crec que ara començarà una bona època per tu, plena de coses millors.

Aprofito, també per agrair-te públicament els teus comentaris de suport des de quasi l'inici del meu bloc. Potser hi ha persones que els comentaris són sols això comentaris, paraules, però per mi han estat molt importants en una època on m'he sentit malament i sola. També t'agraeixo el "premi" sobretot perquè ja havia tancat el bloc i et vas recordar de mi. Aquell dia jo estava molt trista i veure que algú pensés amb mi em fa arrencar un somriure. Mil gràcies!!!!!!



(a la resta de persones també i m'hen recordo de cada una d'elles, un dia també penjaré un post agraint-ho. Bé i les fotos ja veus, un gatet que ara no tè turbo, però tindrà...i nosaltres que seguim apoiant-he.)

16/3/08

Vodka de luxxxe, escombretes i finals de Champions







Avui estic més animada... Suposo que és perquè tinc una setmana de festa. La necessitava. Necessitava trencar amb aquest cercle de nervis i fer coses diferents. Sento que estic de bon humor i tinc ganes d'explicar coses amb una mica d'alegria, homeeee que ja toca!!!


Parlaré dels meus veïns que em fa il.lusió que vinguin a passar uns dies. Déu meu, dec ser la única persona al món que té ganes que arribin els veïns… Realment estic fatal-fatal!!!!! Bé, no espero que vinguin tots els veïns, sinó sols els francesos i els russos. Els dos són dues parelles de jubilats super-carinyosos, que sento com si fossin una mica els meus avis d’aquí. Jo mateixa m’he auto-apadrinat la seva néta de Catalonia.



Avui, em centraré amb els russos... Ells sempre, quan arriben venen a casa i plink-plonk (truquen a la porta): - Holaaaaaa, hemozzzzz llegado!!!! Como estarrrrr!!! Bezozzzzz!!! I t’agafen superfort i t’abracen com si fossis un sac de patates. Jo el primer dia que em van abraçar així em vaig espantar una mica, però amb el temps he anat veient que és la seva manera de fer.


Una cosa que m'agrada molt d'ells és que sempre porten regalets de Rússia, la Madre Patria.
Un regal que sempre cau és el Vodka. Aquest ve de part de l’avi i em diu: -Vodka de luxxxxe!!! Com si jo fos una especialista de vodkes. I li faig que sí amb el cap, però no hi entenc ben res. En realitat ni m’agrada ni en puc beure, pel medicament, però per no fer un lleig en bec un glop. Ostres, és igual com si em begués alcohol de 96, aquell de curar ferides, és fortíssim.


Un altra tema és que no ens entenem de res. Sols quan ve la Karina, la seva néta real, que parla anglés, llavors puc comprendre'ls millor. La iaia diu que fa un curs d’espanyol, però l’última vegada que va venir sols havia fet els números, els dies de la semana i els mesos, i clar, això no ens va servir de massa. Esperem que hagi fet més lliçons....


En la foto podeu veure els regals de la Primavera pasada. El vodka de luxxxxxe (tradueixo jo com a vodka car) és el blanc, l’altra es diu Putinka i em van explicar algu d’en Vladimir Putin, però no vaig saber si el fabricava ell o se’l fotia ell (¿????)



També hi ha una escombreta per fer bonic. Crec que deu simbolitzar coses bones. M’imagino que la moneda deu voler dir que tingui un any pròsper, Els diferents fruits que hi ha deuen simbolitzar que tingui una vida amb coses de tots els gustos (dolces, salades, amargues i picants), Però què carai deu simbolitzar la cullereta de petit suís????

Jo també els faig regals el dia que marxen. La primera vegada vi i una Estel.lada acompanyada de la següent explicació: Catalunya +Bandera +Viva!!!! (reconec que quan els explico coses riem molt). Una altra vegada un porró, i li vaig dir:- Vodka +Beber +Porron!!!! I au, l’avi va ficar una mica de vodka allà i se’l va veure… crec que li va fer gràcia.



Res, m’alegra que hi siguin, perquè farem cosetes junts. Com que no tenen cotxe i vivim una mica lluny del poble els porto a comprar, a la platja, a fer un gelat, a veure els amics rusos,…. I l’últim dia sóc la que els dur a l’estació a despedir-los. Ai que macos…. La iaia s’emociona i em torna a abraçar super-fort (un pél massa pel meu gust) i diu: -Cuando+ venirrrr+ Moscu?? Aquest any però tindran una resposta que no s’esperen….. i será algú així com: -Como va+ dia 21 Mayo+ final futbol+ tu casa????!!!!! Mi+ ir+ muy bieeeen!!!!

13/3/08

Darrera d'ella.










Darrera el seu somriure
hi havia dolor
i una por que no la volia abandonar
com l’ombra fidel ens segueix les passes
en un carrer de poca llum.

Darrera la seva aparent calma
hi havia una guerra
que l’amagava sota la blanca pell
per vergonya que algú veiés
lo terrible que era.

Darrera d’ella
un buit, un espai, un precipici
que espantava als que s’apropaven
per por a caure-hi ...
però ella estava allà
al límit entre el precipici i la vida
quieta, morta de por i dissimulant
amb un somriure i una aparent calma.




11/3/08

Call sense sortida

Aquest és un post difícil de fer per mi, perquè em fa recordar tot el què ha passat aquest mes, però necessito treure-ho en paraules. No és agradable i no té el final esperat, però ja se sap, la vida d'aquesta blocaire és així, no és el bloc de la Heidi ni de los Niños felices del Horfanato Bonito. Ho sento!!!!!


En el moment que vaig tancar el bloc havia de prendre una decisió. Era fer una cosa que em costava perquè podia fer mal i no en volia fer. Era tirar endavant per un camí que els del meu voltant no entenien perquè sovint costa entendre que les històries no són com esperem. Però jo vaig fer el pas. I era un pas liderat pel cor i apoiat pel cap, però no vaig comptar amb el meu cos, i ell em va dir que NO.


I en el moment de prendre la decisió em vaig començar a trobar malament, i vaig petar de nervis. Feia dos anys que no tenia cap crisi d’angoixa i van tornar. Llavors es va acabar tot. Ja no importava el què volia el cap, ni el cor, ni res de res, sols importava que no tornessis a repetir-se. Ja sabeu els qui les heu patit que no és fàcil i que el cos respon com si et morissis.


Tots els meus plans i decisions van anar a prendre pel sac i ja sols podia pensar que passés una hora més sense cap crisis d’aquestes. Perquè les crisis són xungues, però el que em passa després és pitjor i em vaig espantar molt. En el meu cas després de pujar a la muntanya russa de les crisis, ve la inevitable caiguda: la depre.

La vaig viure una vegada i no vull tornar a aquell infern. No vull dir depre en el sentit de Ohhh que trista que estic avui, en plan melancolia. No! Estic parlant de posar-me malalta i deixar de fer qualsevol cosa durant mesos, els que ella decideixi. I jo sense tenir res a dir, sols veure passar els dies i les hores amb compta gotes des del sofà totalment descol.locada i veient com el meu cos cau sense que jo pugui dir ni fer res.
Van tornar els meus fantasmes. Cabrons! I em van acorralar fins un call sense sortida.

O sigui que ja veieu com va anar la història....vaig anar de Guatemala a Guatepeor. Els primers dies em vaig quedar penjadíssima perquè no podia pensar en res més que en estar tranquil.la,...i tornar a ser jo, perquè era l'angoixa la que regnava.

Ara ja ha passat un mes i pico,... les crisis no s’han repetit, sembla que la sombra de la depre s’en va.

O sigui que per dir algu positiu, aquest partit sembla que el guanyaran els de casa 1-0. Esperem-ho!!! Ara, però ja estic més animada i les pors es van allunyant, tornen els somriures.


(canvi radical de tema)
Felicitar a un amic que avui fa 27 anys. Aquesta cançó tant "horripilant" va per tu, perquè necessitava acabar amb una cosa alegre i quan l'he vist m'ha fet molta gràcia. Pel meu amic H.B.!!!!!!! Espero que a tu també et faci riure :P Eiii que la canten els simpàtics pitufos maquineros, je,je.

9/3/08

...i comencem amb una Festa !!!!!



Uoooola! Benvinguts al meu New-Blog!!!





Començarem amb una Mini-festa-virtual. M'agradaria dir que és per celebrar que tot va de conya, però encara no és així, tot i que mica en mica les coses es van calmant dins meu.

Però si escric és perquè puc tornar a pensar que fa un temps no podia, el meu cos no em deixava i em tenia en caiguda lliure.

Vull començar amb alegria. Segurament els pròxims post seran una mica més xungos perquè transmetran com he estat. Però ara sols importa una cosa: seguir caminant endavant i pel camí sols parar a recollir somriures i les coses bones que hi ha.

Doncs res, ara toca Festa. És rara perquè es virtual i no sé com muntar-la, je,je,... però tenia ganes de començar així...



INSTRUCCIONS PEL QUI VULGUI APUNTAR-SE A LA FESTA:

1- Agafar una cervesa, o dues, o tres.... (això sí, cadascú de la seva nevera, Sorry ;P)

2- Escollir una cançó, la que vulgueu que us faci sentir alegria. (Si voleu la podeu dir i també la DJ de la festa que sóc jo, també me la posaré a casa)
3- Posar el volum a tota candela!!!!!!!!

4- .... i disfrutar encara que sols sigui pels 3 ó 4 minuts que duri la cançó!!!!!!!!!!!!!!!!!


Jo escullo aquesta, és una cançó de principis dels 60 que l'han tocat varis grups, i toqui qui la toca em fa sentir viva.





Gràcies per venir. Us he trobat a faltar!!!!!!!!

Nits.