11/3/08

Call sense sortida

Aquest és un post difícil de fer per mi, perquè em fa recordar tot el què ha passat aquest mes, però necessito treure-ho en paraules. No és agradable i no té el final esperat, però ja se sap, la vida d'aquesta blocaire és així, no és el bloc de la Heidi ni de los Niños felices del Horfanato Bonito. Ho sento!!!!!


En el moment que vaig tancar el bloc havia de prendre una decisió. Era fer una cosa que em costava perquè podia fer mal i no en volia fer. Era tirar endavant per un camí que els del meu voltant no entenien perquè sovint costa entendre que les històries no són com esperem. Però jo vaig fer el pas. I era un pas liderat pel cor i apoiat pel cap, però no vaig comptar amb el meu cos, i ell em va dir que NO.


I en el moment de prendre la decisió em vaig començar a trobar malament, i vaig petar de nervis. Feia dos anys que no tenia cap crisi d’angoixa i van tornar. Llavors es va acabar tot. Ja no importava el què volia el cap, ni el cor, ni res de res, sols importava que no tornessis a repetir-se. Ja sabeu els qui les heu patit que no és fàcil i que el cos respon com si et morissis.


Tots els meus plans i decisions van anar a prendre pel sac i ja sols podia pensar que passés una hora més sense cap crisis d’aquestes. Perquè les crisis són xungues, però el que em passa després és pitjor i em vaig espantar molt. En el meu cas després de pujar a la muntanya russa de les crisis, ve la inevitable caiguda: la depre.

La vaig viure una vegada i no vull tornar a aquell infern. No vull dir depre en el sentit de Ohhh que trista que estic avui, en plan melancolia. No! Estic parlant de posar-me malalta i deixar de fer qualsevol cosa durant mesos, els que ella decideixi. I jo sense tenir res a dir, sols veure passar els dies i les hores amb compta gotes des del sofà totalment descol.locada i veient com el meu cos cau sense que jo pugui dir ni fer res.
Van tornar els meus fantasmes. Cabrons! I em van acorralar fins un call sense sortida.

O sigui que ja veieu com va anar la història....vaig anar de Guatemala a Guatepeor. Els primers dies em vaig quedar penjadíssima perquè no podia pensar en res més que en estar tranquil.la,...i tornar a ser jo, perquè era l'angoixa la que regnava.

Ara ja ha passat un mes i pico,... les crisis no s’han repetit, sembla que la sombra de la depre s’en va.

O sigui que per dir algu positiu, aquest partit sembla que el guanyaran els de casa 1-0. Esperem-ho!!! Ara, però ja estic més animada i les pors es van allunyant, tornen els somriures.


(canvi radical de tema)
Felicitar a un amic que avui fa 27 anys. Aquesta cançó tant "horripilant" va per tu, perquè necessitava acabar amb una cosa alegre i quan l'he vist m'ha fet molta gràcia. Pel meu amic H.B.!!!!!!! Espero que a tu també et faci riure :P Eiii que la canten els simpàtics pitufos maquineros, je,je.

16 comentaris:

Tirai ha dit...

Ostres! Per sort, no he patit cap atac d'ansietat, no voldria per res que em passés, pel que m'ha dit és el que expliques, tens la sensació que et vas a morir. I les depressions? Això sí que ho conec una amic. Merda, les depressions són molt fotudes no tens esma per res i no veus cap sortida enlloc, per sort, que no la vegis no vol dir que no hi sigui. Ànims!

nerona ha dit...

Jo tampoc no he patit cap atac d'ansietat, però la depressió ja la conec.
Vinga molts ànims!! Espero que estiguis millor!!

Nits ha dit...

Benvingudes TIRAI i NERONA!!!!

m'alegra la vostra visita. Per mi aquest post ha estat dur d'escriure. Ès dur perquè el dolent de un mateix no es maco d'ensenyar i moltes vegades quan ho faig espanta.
Us agraeixo la comprensió i els ànims perquè els necessitava!!!

Tocat del cargol ha dit...

Has pogut parar, saber què et passava, mirar enrera, mirar endavant, saber dir que si i dir que no, el que volies i el que no volies, t'has pres el teu temps, i per damunt de tot, has tornat! Hi han coses que no les pots evitar quan passen, però si ser-ne més conscient. Per mi és un regal que siguis aquí! Unaltre gol! Dos a zero!

Nauzzet ha dit...

És molt dur això dels atacs d'ansietat i les depresions. Però s'ha de pensar que sóm prou forts per superar-ho. Molts ànims

Finestreta ha dit...

Ostres quina mala experiència... Jo en vaig viure un, d'atac d'ansietat, però bastant més light del que tu descrius, i fa anys... Va ser llavors, amb 20 anys, que em vaig adonar que havia de canviar la meva manera de prendre'm les coses...

Et dono molts molts ànims, i estic cotnenta que la depressió no t'hagi vençut aquesta vegada!

perdedor ha dit...

Doncs a mi em sembla increïblement positiu, aquest post. Joder si sí!

Noto la fuerza... La fuerza está en ti, joven Nits...

Nits ha dit...

PEP: Gràcies per les teves paraules. Fins i tot quan ho dius sembla que hagi fet coses maques i tot.

NAUZZET: Penses que ets fort, però quan ha passat perquè en aquell moment estas espantat perquè no controles res. Força per tu també i gràcies!!!

FINESTRA: Tens raó el canvi estar en canviar coses, perquè t'has carregat de masses nervis i patam! llavors petes.

PERDI: Je,je,... La joven Nits ha fet un viatge al Lado Oscuro i no vol tornar-hi. Que la força t'acompanyi Perdi!!!!

Bobbin ha dit...

Hola Nits!!

Millor és tenir donar importancia relativa al passat que no ens agrada, i tirar endavant amb les coses bones del present que segur que no son poques! Que hagis reobert és molt bona senyal!

T'he de dir que em quedo amb lo de "de Guatemala a Guatepeor"... Demà la faré servir com a "coletilla" a alguna frase per quedar-me amb algú

somiador ha dit...

si tímidament vas veient en aquella escletxa la llum, és que vas pel bon camí. Perquè poc a poc, si remuntes, acabaràs al màxim de les teves possibilitats i retornaras a viure la plena felicitat. Tot al seu temps, però el primer passet ja l'has fet. Enhorabona!

peperines ha dit...

maca de collons la canço eh?
M´alegro que estiguis millor,les putes depressions quan et deixan clavat...son una merda i si arribes aun atac d´ansietat es molt dur,un cop em van treure a mi de dins el cotxe perque no podia ni obrir la porta per culpa d´un atac d´ansietat.
Anims i ara que estas millor torna a mirar el cor habiam que et diu,un peto ben gran

DooMMasteR ha dit...

I amb la nostra ajuda podràs guanyar-la per golejada! ;-)

Et desitjo que no tornis a caure al cantó fosc, de tot cor :-)

Nits ha dit...

BOBBIN: Tens raó, cal mirar endavant, però el passat moltes vegades ens encadena i costa de que ens deixi. Però s'intenta.

SOMIADOR: Tot cal anar mica a mica, suposo que sóc massa impacient i vull que tot vagi més ràpid.

PEPER: No t'ha agradat la cançó??? Certament és dolenta-dolenta, però és per un amic que l'animarà. I el cor no me'l miro ara esta cascat del tot.

DOOMMASTER: M'alegra la teva visita. Gràcies pels ànims!!!! :P

Xitus ha dit...

Bon dia, nits!! (jeje).

Els que per desgràcia hem sofert algun atac d'ansietat i els efectes posteriors (depressió, por a la repetició, manteniment de símptomes) suposo que podem viure el que has escrit i desitjar, mentre ho expliques, que s'acabi, per tu i per nosaltres.

La comprensió és necessària. Jo ara l'estic descobrint en els llibres. És un altre tipus de comprensió i no tens mala consciència d'estar "rallant" a ningú.

Hi ha una frase que dius que m'agrada, i que crec que és certa, i és prendre's les coses d'una altra manera. Aquestes crisis o símptomes són un senyal que alguna cosa no va bé. En són l'evidència màxima.

Canviant de tema jo també, estic segur que aquest amic teu (per cert, que jove!!) li haurà agradat que te'n recordéssis d'ell i li dediquéssis una cançó. No tindrà a veure amb l'esquerra abertzale? Ho dic per això de H.B. :p!!

Petons!!

Nits ha dit...

XITUS: Les crisis sempre t'informen de què estas al límit i que has de canviar coses. Però quan comencen llavors ja no pateixes pel què paties, sols pateixes perquè no tornin. Bueno, jo ara estic en aquet punt.

I sí, segurament que és una mica abertzale (saps que vol dir amant de la pàtria), segur. El vídeo et pot donar models de postals que enviar en la teva nova etapa HB. Agur!!!

peperines ha dit...

el cor mai es casaca del tot per molt que ens ho sembli,ja veuras com ell sol torna a bategar be quan menys tu espris,confia