13/3/08

Darrera d'ella.










Darrera el seu somriure
hi havia dolor
i una por que no la volia abandonar
com l’ombra fidel ens segueix les passes
en un carrer de poca llum.

Darrera la seva aparent calma
hi havia una guerra
que l’amagava sota la blanca pell
per vergonya que algú veiés
lo terrible que era.

Darrera d’ella
un buit, un espai, un precipici
que espantava als que s’apropaven
per por a caure-hi ...
però ella estava allà
al límit entre el precipici i la vida
quieta, morta de por i dissimulant
amb un somriure i una aparent calma.




5 comentaris:

Finestreta ha dit...

I el fet de dissimular també va cascant per dins... Oi?

Nits ha dit...

FINESTRA:
El què casca és no poder explicar-ho sense que notis que la gent no sap com reaccionar.
Un secret Finestra,...jo a la vida real no parlo mai del què dic al bloc. Crec que sempre em veuries de bon humor, parlant, fent bromes,ji-ji-ja-ja... Poques vegades estic de mal humor, però quan ho faig com que no s'ho esperen, s'espanten o els preocupo.

En la setmana de les crisis em va agradar que les companyes de feina i una de les directores, s'apropessin a mi a fer-me riure, a parlar-me, i que preguntessin què passava (no vaig dir res, clar) quan els vaig preguntar per què? van dir perquè feia dies que no somreia. Suposo que veien que treballava més que no pas parlava (es devien estranyar,je,je, tanta producció)
Els agraeixo que llavors em donessin un cop de mà.

Però lo del bloc em va bé perquè tot i mostrar el pitjor i d'una manera molt negativa, que a vegades sóc negativa amb ganes, hi ha gent que no li espanta.

peperines ha dit...

les mascares que tenim tots s ´haurien d´eliminar i viure nomes amb el cor,i eliminar d´una vegada el que et fa mal,no es just que una persona com tu pasi tantes angoixes,anims

Tocat del cargol ha dit...

La millor poesia és la que surt dels amagatalls del cor.
La pitjor angoixa és la que s'acumula pels amagatalls del cor i explota com un volcà. No hi ha qui ho pari!
Salut!

Nits ha dit...

PEPERINES: Costa ensenyar als altres el què creus que no agradarà i no ho fas perquè els vols al teu costat. Però realment si t'estimen t'haurien d'acceptar tal-qual, suposo, però fa por que s'allunyin i més quan realment els necessites.
PEP: El problema és, el què dius, anar acumulant ansietat al cor, arriba un dia que peta i explota com els volcans i la lava et crema per dins.