26/3/08

Per què escrivim?

Recordo que desde que era bastant petita, agafava trocets de paper de xocolata CEMOI (la més freqüent a casa la iaia) i escrivia coses.
Al anar creixent el què anotava eren sensacions, emocions viscudes. Ho feia a l'agenda de l'institut, en pàgines dels llibres de text,...o al primer trocet de paper que trobava just quan sentia que alguna cosa dins meu havia de sortir.
La majoria d'aquests papers els guardava a l'últim calaix de l'escriptori i molts d'ells al cap d'un temps el llençava. Quasi mai els tornava a llegir perquè si ho feia volava fins el moment on ho havia viscut i algunes emocions no tenia ganes de tornar-les a viure.
No coneixia a ningú que escrivís amb paperets. Creia que era una més de les meves rareses.

La meva mare, de tant en tant, tot fent endreça, en trobava algun i em preguntava: - què és això? En aquell moment em moria de vergonya, perquè era com si al llegir-ho em despullés.

Aquesta reflexió ve del post que vaig llegir ahir de la FINESTRA. Parlava de com nevava a Alemania i em van venir al cap uns records d'un desembre que vaig anar a Frankfurt. També nevava i estava morta de fred dins del cotxe. Recordo que tot i el fred que tenia vaig sentir molta calma, com si el món s'hagués parat. No sabia perquè, però vaig tenir l'impuls de buscar un paper i guardar aquell inusual sentiment de pau. Era aquest:


Des d'aquí el cotxe veig caure les volves
cada volva un segon
i van queient els segons i es desfan al terra.


Fa fred i m'estic quieta
noto els meus pensaments
tot és lent
no sé on sòc?
sento que hi ha moviment al veure la neu caure
respiro, però jo no em moc
i cada inspiració vull robar el dolç silenci
per quan parteixi endur-me'ls dins meu.


No té res d'especial, és sols una sensació d'un moment que va quedar plasmada en un petit full i que ahir em va tornar a la memòria, ja que em recordo preguntar-me a mi mateixa per què carai escrivia allò?
En aquell moment no comprenia perquè ho feia. Avui que escric en un bloc tampoc, però fer-ho m'ha ajudat a veure que hi ha diferents persones, amb vides molt diferents a la meva que tenim una cosa en comú: necessitem escriure i que aquells sentiments, pensaments,..., que podrien haver mort en silenci dins nostre ens neguem a què tinguin aquest final. Volem que passin a viure en forma de paraules escrites perquè qui vulgui els pugui compartir.

11 comentaris:

Xitus ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada Nits. jo també acostumo a aprofitar trossets de paper. Cantos d'apunts. Etcètera. :)

T'imagino en el moment a Alemanya.

És la teva imatge de silenci? ;)

Un petó.

Tocat del cargol ha dit...

Hola nits! Un escrit molt macu, ple de sensacions que les sento molt properes. Jo també m'ho he preguntat algun cop, i són moltes les respostes, l'únic que sé és que és una via de sortida i quan ens desbordem, aquella cosa que tens a dins simplement surt. És una acció, un procés, un camí, una comunicació, una relació.
No m'enrollo que no sé si podré parar i si serà suportable o no, així que ja saps...continua escrivint que a mi m'agrada molt el que dius i com ho dius.
Salut!

Maria ha dit...

Hola nits...

T'he llegit...d'un blog he anat a parar a un altre, fins a topar amb el teu...:)

Si m'ho permets, de tan en tan et faré una visita! :)

Un petó

Nits ha dit...

XITUS:
La neu caure és una bona imatge de silenci. No és la única, però si que el ritme lent de les volves caure em relaxa.
Un petó.

TOCAT DEL CARGOL:
Pots enrollar-te tant com vulguis. M'agraden els teus comentaris, perquè em fan adonar de coses que jo no havia pensat al escriure. Salut!!!

MARIA:
Hola Maria. M'alegra la teva visita i m'encantarà que tornis quan vulguis... jo ara et vinc a visitar a tu. Fins ara!!!! ;)

Finestreta ha dit...

Ostres m'he sentit super identificada amb això que has escrit de la neu!!!

A mi, comentant això que dius que et va passa amb ta mare, també me'n va passar una... Tinc una mena de llibreta on de vegades hi escric, i de vegades també hi escric en anglès, perquè depèn del sentiment que tingui ho sé expressar millor...

Doncs resulta que tenia la llibreta amagada a un lloc d'aquí al pis, i un bon dia vaig a buscar-la i no hi és, perquè al noi que viu ara amb nosaltres li havia agafat per fer neteja!!! I jo demamant-li la llibreta, i ell dient-me que ja la buscaria amb calma, i jo que no, que la necessitava en aquell precís moment!!!

Cla, si només hagués estat en català no hagués patit tant, que ell és alemany, però havent-hi coses en anglès!!!

Ai, perdó pel rollàs eh!!! Un petó!

ddriver ha dit...

jo vaig conduint i escric al movil,escric mistages,despres guardar en borrador i ja esta alla per sempre.mes d un post l he escrit conduint...maco l escrit sota la neu..jo hauria posat puta neu no para de caura,cagun l ou quin fred que fot,vull tornar al sooooooooooollllll.ptnts i anims

Bobbin ha dit...

Molt bo aquest post. M'ha agradat sobretot el que vas escriure a Frankfurt.

La intimitat que dóna paper en blanc, no? poder dir el que vulguis sense tenir que obrir la boca. No cal tenir cap raó d'escriure. És la inspiració el que ens atrau al full i nosaltres la corresponem buidant el que hi ha a dins nostre. I el bloc és una porta al món. Suposo que si et llegim no et deus sentir nua, no? El bloc és el equilibri perfecte entre la sinceritat i la intimitat.

Pere Vilanova ha dit...

ei Nits, et corresponc amb un comentari. He llegit tres de les teves entrades i prometo que me'n llegiré més :),

m'ha agradat molt aquesta darrera que parla sobre la necessitat d'escriure per compratir sentiments amb un mateix,

Moltes gràcies per passar-te pel meu bloc i pel meu myspace; www.myspace.com/perevilanova88

Una abraçada musical.

Nits ha dit...

FINESTRA: Sí,sí, ja sé què vols dir. Això que et desapareguin els teus escrits fa patir. Suposo que ben mirat no passa res, però carai que són les teves coses.
A mi un dia una profe em va enganxar un poema d'"amor" i al va llegir a la classe pensant-se que ens enviavem notetes. AHHHH Tierra tragame!!!!!

DDRIVER: Ah veus encara no se'm havia ocudit guardar-ho al mòbil. Good idea!!! Home el teu escrit de la neu jo l'hauria fet unes horetes després quan estava molla fins a mitja cama i feia un fred terrrrible! ;P

BOBBIN: Homeeeee que ve que tornis a passar per aquí!!! ja et trobavem a faltar.
No em sento nua, però hi ha post que mai me'ls rellegiré, em fa com vergonya ;P

PERE VILANOVA: M'alegra la teva visita!!! Em va cridar molt l'atenció el teu bloc. Et desitjo un gran futur com a cantautor!!!! Ens seguim :)

Anònim ha dit...

Diuen que escriure és una forma d'expressar el que no pots dir cara a cara o treure de dins teu el que no saps com expressar en veu alta.

Nits ha dit...

ANONIM: Amén!!! Suposo que en veu alta hi ha sentiments que no surten, perquè creus que no entendran. Quan vaig començar al bloc creia que ningú li agradaria ni entendria el què escrivia i m'ha sorprès veure que hi ha persones que senten igual.