11/4/08

Calma




Miro dins i no veig res. Podria semblar trist, però jo ho trobo simplement meravellós. No sentir. Sense la por que em miri desafiant-me amb la seva mirada

No noto cap lluita en el meu cos que em destrueixi.

En moments dubto i penso que no pot ser que s'hagi acabat i amb curiositat remeno, busco, però el què trobo és un estrany buit, que m’enamora. Potser és aquella calma que et regala el cos entre guerra i guerra, una bandera blanca demanant una estona de pau.

Em sorprenc, semblo enyorar l'angoixa que tenyia el color dels meus dies? O potser em pregunto on és perquè em fa por que em vingui per l'esquena? Massa temps penjada en aquell estat estrany, on la meva vida era guiada pels meus fantasmes i jo encara que supliqués no controlava res.

Ara escolto i sento el meu silenci. La millor cançó.

Potser no cal buscar res més, perquè és en aquest punt que he de parar i mirar el què ha quedat, sota les capes de por que m'he tret, una persona que feia temps que no mirava amb els ulls d'avui, una persona que havia oblidat d'estimar: a MI.


PD 1: Au, que duri!!!! I prometo posar-me al dia de lo dels premis de l'Eli i de l'Instints, que agraeixo moooltíssim!!!
PD 2: La Foto és del poble on visc, un matí d'aquesta setmana...

13 comentaris:

xitus ha dit...

Nits...
és meravellós que tinguis aquest estat...
Sé de quin parles, i no és res més que un pas cap al benestar personal. Seguirà si l'alimentes bé. Estima't!

peperines ha dit...

Clar que durara,el que tu decideixis que duri,es molt important esta tranquil i estimarse a un mateix..m´agarda veuret aixi ;)

Finestreta ha dit...

Quina foto, quina calma, quina enveja!!! M'alegro que les coses vagin millorant poc a poc, t'ho mereixes... I és que després de la tempesta ve la calma! :)

instints ha dit...

M'encanta.
I sobretot la frase:
"sota les capes de por que m'he tret". Evolució vol dir haver lluitat, i ho estàs fent. Per arribar a aquest silenci, a aquesta calma que t'envaeix, alguna cosa ha passat. Me n'alegro moltíssim, segueix lluitant!!!

Pere Vilanova ha dit...

estic completament d'acord amb finestreta.

Una abraçada!

;)

Josep Lluís ha dit...

Arribat a aquest punt, només puc dir que m'afegeixo a tots els meus antecesors amb el desitg: segueix endavant, lluitant i sobre tot, no deixis d'estimar-te.

Tocat del cargol ha dit...

Caram! Amb un poble com aquest em voldria perdre, o dins la barca i anar mar enllà... molt bona imatge de la calma.
Que bé que et puguis mantenir en aquest estat, sense sentir la necessitat imperiosa 'd'haver de fer alguna cosa per...'. Jo li tinc molt de respecte al buit, al no-res, a la sensació de vertigen que se'm posa als peus quan res em sosté, i si es pot superar, estar-hi és un regal des deus.
Disfruta guapa!
Salut!

Núr ha dit...

aix, nena! que bunik!! gaudeix d'aquesta calma interior tan fantàstica que descrius! jo, darrerament, la trobo a faltar! ara no et preocupis per quant de temps durarà, sinó que frueix-ne, observa't a tu mateixa i deixa't reposar!

quina envejeta!!! :) prò amb aquest escrit me n'has trasmès una miqueta!

ddriver ha dit...

calma calma aixo hauria de buscar jo per anar be,felicitats

somiador ha dit...

ara recordava la nits de fa unes setmanes, submissa a la tristor de les seves penes i a la nits actual reanimada i alimentant l'esperança i la ilusió. Vas pel bon camí. Una abraçada!

Núr ha dit...

Quan puguis passa per la meva habitació, si us plau!

Cesc ha dit...

Primer de tot, si t'estimes a tu començes pel millor dels éssers a estimar. La foto una passada. Salut :)

Pere Vilanova ha dit...

Uei bones!

Be volia comentar-te que una amiga ha fet un videoclip de la meva cançó Boira i que l'he penjat al blogspot,

Aviam si t'hi pots passar i t'agrada :)

una abraçada molt forta!