2/4/08

Verbs pendents

Ja fa anys, un 2 d'abril nevava... bé, i també vaig nèixer jo.

En dies d'aquests et dóna per pensar en com ha anat l'any i l'últim balanç no es gaire positiu.
Fa uns mesos fins i tot hi havia dies que patia perquè no sabia si arribaria a l'endemà. Però això ja ha passat i malgrat els meus problemes la vida no s'atura.
Ja no hi ha tants nervis però estic encallada. Ni endavant ni endarrera. Aturada en el temps i mentre estic així durant setmanes, m'oblido que el rellotge avança i jo tinc verbs pendents, plens de pols de tant poc que els faig servir, verbs com:



-Estimar (poso defenses i més defenses per no patir)
-Riure (el vaig perdre al costat de l'últim trocet de cor)
-Somiar (sembla que el futur no vagi amb mi)
-Llegir (no em concentro)
-Abraçar (i sols m'allunyo)
-Ballar (em costa sentir)
-Passejar,xerrar,.........i un llaaaaaaaaarg etc.



No puc quedar-me amarrada en aquest port. He de treure l'ancla i navegar, deixant de tenir por i encara que no hi hagi ni far ni estrelles per guiar-me, jo he d'anar endavant. L'angoixa no té perquè tornar amb tanta força.
Ostres, la vida em dóna una oportunitat cada dia i jo cada dia la perdo. Però no pot ser, s'ha obrir aquesta porta i deixar que la llum entri en aquesta foscor en forma de verbs millors dels que tinc avui.



Aquesta cançó me la dedico a mi ;P per ser el meu "happy"birthday, jo me l'agafaré en positiu, pensant que el dolor al igual que un dia va venir un dia marxarà del tot. Tot ve i va, oi?










18 comentaris:

Tirai ha dit...

Ei! Per molt anys! I a veure si ben aviat pots fer servir els verbs pendents!

francesc ha dit...

Moltes felicitats!!
Que els bons vents t'acompanyin en aquest viatge!! Una bona cançó ;)

i ni que l'haguessis perdut, recupera el somriure!!

Finestreta ha dit...

Moltes felicitats!

No ho sé nits, de vegades hi ha èpoqes en que et costa fer tot això, en què no pots... I que tinguis les ganes de superar-ho és el més important, lo altre ja vindrà... Perquè tots hem de passar èpoques de dol, el que sigui, i tard o d'hora aquest dol desapareix...

I tornaràs a gaudir de la vida i de tots aquests verbs que ara no pots gaudir, temps al temps...

perdedor ha dit...

Per molts anys!

Segur que no és veritat, que desaprofites totes les oportunitats que et va donant la vida... Estàs aquí, no?

Nits ha dit...

TIRAI: Moltes gràcies. S'intentarà. :)

FRANCESC: Gràcies. I penjaré el post-it que proposes per no oblidar que un no pot perdre mai el somriure. :)

FINESTRA: Gràcies!!! Diuen que el temps tot ho cura. Jo t'envio ànims a tu que ara sé que passes uns dies difícils. Una abraçada ben forta princesa!!!

PERDI: Ei amic, un plaer tornar-te a llegir. Tens raó jo sòc molt "siempre negativo" i buff hi ha dies que no valoro lo bo que m'ha donat la vida que és seguir tenint oportunitats de viure-la. Carpe Diem!!!

Josep Lluís ha dit...

Felicitats nits!

Mira, no tens tants problemes com imagines. El veritable problema no radica en que avui no estimis, no riguis, no ballis o no t’abracis, perquè ho sents, ho vols i ho cerques. El veritable problema seria que no sabessis, no sentissis o no volguessis estimar, ballar, riure o abraçar-te a algú

Felicitats novament, estàs viva.

somiador ha dit...

Com que ja tinc altres dies per comentar els teus posts, avui em dedicaré exclusivament a felicitar-te, tot i que ja passin 4 minutets de les 12, però tot i així, espero que et donis per felicitada! Per cert, fa pocs dies va ser el meu aniversari i també nevava quan vaig néixer... serem del mateix any?

Nits ha dit...

JOSEP LLUIS: Merci per la visita al bloc i per felicitar-me!!! Demà em passaré pel teu a saludar-te.
No tinc tants problemes, en tinc pocs però em fan mal i no em deixen tirar endavant. Ja ho sé i pensar que hi ha gent que estar pitjor i que jo és la por, l'angoixa, la tristesa,...que no em deixa avançar em fa molta ràbia. Però mentres hi ha vida cal mirar endavant!!!!!

SOMIADOR: Gràcies!!! Segurament que sóm del mateix any, perquè no ha nevat més des de llavors en aquestes dates. Felicitats a tu també!!!!

peperines ha dit...

eiiiiiiii arribo tard!!felicitats!!!!!!
Escolta la canço nomes tot aixo va i be no diu?
Doncs sent com ets,nomes que obris la finestra dos ditets segur que tots aquets verbs es barallen per entrar primer a tu.
Anims i un altre cop moltes felicitats

ddriver ha dit...

poc a poc noia,sense donarte compte tot fuira

Pere Vilanova ha dit...

Ostres felicitats!!!

Maria ha dit...

Per molts anys bastant endarrerits!!!


Ahir vaig intentar escriure't tres vegades i quan ho tenia tot llest....la connexió fallava! :(

Et deia Nits, que a vegades estem tan pendents de la foscor que ens envolta que no parem atenció a la resta de coses que tenim al voltant i que ens poden ajudar a tirar endavant...

Quan han de passar coses que seran bones i/o ens fan il·lusió, passen volant, ni ens n'adonem que ja formen part de la història...En canvi, quan estem submergits en un pou es fa etern...els minuts no avancen i l'espera perquè arribin temps millors s'allarga a vegades de manera inaguantable.

Però tot passa, les epoques i moments bons i els dolents: prova de no li donar-li tanta importància, fes coses, no deixis que el temps se't tiri a sobre, i al final la foscor se sentirà tan ignorada que acabarà desapareixent...

Ànims...

DooMMasteR ha dit...

Moltes felicitats bonica!

Estic segur que ara comences una nova etapa en la que ja veuràs com aquests problemes desapareixen :-)

Núr ha dit...

He arribat d'aquí per l'enllaç a un altre lloc. Per molts anys!!
M'agrada aquesta idea com planteges el que et manca... Et falten verbs que vols posar a la teva vida. La idea és molt positiva, prò a vegades costa aplicar-nos, oi? Jo t'animo que abracis i et deixis abraçar. El contacte físic amb les persones que ens estimem ajuda molt. I una altra idea: quan et llevis al matí, plena de lleganyes i despentinada, posa't davant el mirall i intenta somriure (a mi no em costa gaire des que em vaig tallar els cabells més curts i em llevo que semblo l'Espinete! ;P). Ja veuràs que el dia comença d'una altra manera!

Pere Vilanova ha dit...

sí que n'és de complicat,

crec que tant en el que escric com en el que componc intento parlar de la recerca de la identitat que suposa compartir la vida amb la resta de la gent; els amics, la societat, etc. Bé, crec que parlo d'històries emocionals, per això la majoria de gent no entén les meves lletres - a vegades fins i tot em costa a mi - però tot és molt més senzill del que sembla. L'amor, la tristesa, la melanconia, les ganes d'estar sol, tot i això molt més és el que ens dóna sentit com a humans, i això és el que intenta reflectir en les meves cançons.

Una abraçada Nits!

www.myspace.com/perevilanova88

Eli ha dit...

MOLTES, MOLTESS.... FELICITATS!!!!
S'HA D'APROFITAR CADA ANY QUE COMPLEIXES...COM SI FOS L'ÚLTIM!!!!
I recorda, no tothom pot complir anys....
Almenys SOMRIU quan et miris... això:

http://www.youtube.com/watch?v=rEc8rGonrQw

Un petonàs

Anònim ha dit...

Moltes felicitats! ni que siguin atrassades, i molta sort. Es nota que lluites i molt.

Tocat del cargol ha dit...

Hola guapa!!!
Felicitats per partida doble!
És bonic celebrar els aniversaris, perquè penso que és un dia que ningú et pot treure, és totalment teu i aquest cop l'has volgut compartir i m'encanta.
I que tinguis uns verbs pendents em demostra clarament que estàs connectada amb tu i que aquelles foscors es van esvaint i que tens ganes de viure aquests verbs. Així que endavant!!!
Arribo tard, ho sé, però val més tard que mai...no?
Salut!!