23/5/08

Canvis


Com heu pogut comprovar en els últims mails, o quasi tots, vaja,... he passat una temporadeta que tela, tela.... No sé ni què pensareu...s’ha de reconèixer que sou bones persones perquè heu aguantat tot això.

Jo la veritat, no sé, quasi em fa vergonya i tot, però és que jo no em reconec en el què escric. Jo a part d’escrits puntuals en papers que tinc al calaix, no escrivia gaire i llegir menys... fins i tot a l’institut vaig fer ciències pures, ben pures, no volia llegir res de ningú, ni escriure...volia que 1+1 fos 2, no volia divagar, ni entrar amb pensaments de la gent,... odiava llegir.


La meva assignatura preferida.... atenció moment freaky-total era mates... Quan tenia que llegir un llibre ens reuniem totes les amigues (que els agradava menys estudiar que a mi) i feiem parts del llibre...el resum era un desastre, ai si hi hagués hagut internet, com hauria canviat la cosa.... Per mi llegir era com prendre xarop, i pensava mira que és pesat aquest tio...quin rollo.... No vull mentir, era així, sorry. Preferia anar amb les amigues a fer coses. Creia que mentre llegia no vivia.... no és gaire intel.lectual, això, però és la veritat.


Com a mostra de lo lluny que em quedaven el mon de les lletres, quan em van fer allò que feien a l’institut de proves d’Orientació vocacional, on t’orienten de carreres a escollir, la professió ideal que va sortir-me va ser enginyera naval, imagineu com dec ser buuuu ... sempre que hi penso ric i em ve al cap la cançó de Village People: “ In the Navy” i m’imagino jo navegant pels mars amb tot de mariners,...ai quina bestiesa....a més jo abans vivia a la Catalunya interior i el mar...com que quedava lllunyyyyyy.


Si els meus em veiessin per un forat el què escric es preocuparien moooolt . Si m’haguessin de buscar en un tipus de bloc, buscarien alguna cosa titulada... New trend and fashionable crazy lazy things.... suposo que parlaria de sabates, roba, maquillatge i consells de com evitar els homes, no se segurament a dia d’avui el post es titularia operacion mini-biquini: extema urgència, nenes !!!!, i parides d’aquest estil. L’altra dia vaig trobar un bloc com el que us dic, vaig riure moooolt i m’hi veia a mi. Aquesta era, bé sòc jo. La boja que estava enamorada de les nits, de la festa, de la gent,.... de parlar amb tothom, de ballar amb els amics més bojos que un pot conèixer,.... fins que tancaven el local i els deien molt amablament que fotessim el camp.


Un dels meus ex sempre em deia que jo vivia com a Sensacion de Vivir (una série que feien abans, coses seves)...i mirant el bloc sembla Sensacion de Morir... es veu que no tot han set flors i violes, oi???? Però ja estic cansada de notar-me trista o cansada, de no voler seguir amb els projectes que tenia; de patir i preocupar-me per coses que abans no hauria patit, com pel tema d’aquell amic que em va enviar un sms, a la mierdaaaaaaaaa, que l’ajudi la seva dona que per això s’hi va casar, no??? És que s’ha de tenir collons de trucar a aquella hora del matí , la meva resposta hauria d’haver estat: FCK U!



Ui, que m’envelo..., res, simplement que vull tornar a ser jo i m’enyoro...no sé potser el post d’avui decepciona, no és massa a l’estil dels anteriors, però he de tornar a ser jo, pel meu bé.
I fa uns dies que alguna cosa ha canviat. Fins i tot he començat a pensar en coses que havia deixat penjades, un tema de feina, un viatge de feina,....bé coses, que no vaig fer i que torno a tenir ganes de reprendre....Potser tornaran els escrits tristos, potser si,...sempre hi serà aquesta part, però m’agradava més quan dominava la jo "dixaraxera".
Doncs res, que queda molt per fer, i torno a veure'm amb força per ser la que vull ser a partir de ja!

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Mans a l'obra noia :) ara tens els fonaments ja

peperines ha dit...

FELICITATS amb majuscules,fa mesos que volia llegir aixo.De veritat que m´alegro moltisim.
Estas irreconeixible

Pere Vilanova ha dit...

A mi la música és el que em va millor per a les males èpoques ;)

ja tenim dues cançons del disc acabades,

La Noia de l'Astrolabi i La Primavera de la Bet,

les pots escoltar al myspace;

www.myspace.com/perevilanova88

Una abraçada i aviam si et poden animar!

P.

DooMMasteR ha dit...

Doncs vinga! Ja trigués a muntar una festeta :D

Me n'alegro de que cada vegada tinguis més ganes de fer coses i divertir-te. Potser no te n'adones, però de mica en mica vas escribint coses menys tristes :-)

Josep Lluís ha dit...

Fa molts anys em van dir: no ploris quan miris el sol perquè, les llàgrimes no et deixaran veure els estels. Nits, punt de partida per veurel's... tots.

xitus ha dit...

Endavant nits,
és molt noble i lloable el que vols fer.
una abraçada.
aleix.

instints ha dit...

Com m'agrada llegir això!!! Ja voràs com sí, endavant i ànims, segur que tornarem a llegir aquestes anècdotes teves!!jeje

Petons!!!

mi ha dit...

Vaig llegir el posts aquell del teu amic.. ejjeje
No sé pq, però vaig pensar.. ostres.. tenim historietes semblants!!! i si resulta que ets una altra jo? jejejeje, em va fer gràcia!

Ànims xiqueta!!!
Algú em va dir un dia, que amb les ganes, pots fer moltes coses. Segur que te n'ensurts!!!!
un petonett!!!

somiador ha dit...

Doncs sembla que aquest post té un aire de punt i apart. Està bé, vas obrint els ulls, recuperant les ganes de fer coses guardades al calaix. Ara em comences a agradar. M'entens, oi?

Carles ha dit...

apa, a fer un "reset"!!

Tocat del cargol ha dit...

Hola guapa!! A mi el teu post no em decepciona ni molt menys. Simplement m'encanta, perquè veig una nits connectada, una nits amb moltes ganes i moltes il.lusions, una nits entre serena i festiva, i que continuis així d'esplèndida! No és el com escrius, sino què transmets...i a mi em transmets alegria, així que...salut!!
Ah! i petonets!