14/5/08

SMS



Tit-tit-tit-tit. No és possible, no és possible. Un dels seus sms un divendres a la nit entre les 5 i les 6. El contingut res en especial. Agafo i l’apago. Aquesta vegada m’he tornat a estirar i he dormit, no m’he preocupat, no he pensat ni si estaria per aquí. No vull pensar res.


Al matí ho recordo i em sorprèn no sentir la ràbia que sentia un temps enrera, és que la veritat després d’aquest principi d’any se’t obliden els altres problemes.


Em sento molt cansada Ferri i no estic per sms, ni els teus problemes del Saturday night, ara no puc. És que encara no entenc què et va passar.
Mira que costava poc arreglar-ho, una paraula, una explicació per curta què fos. Et vaig enviar missatges, et vaig trucar, et vam venir a veure, però tu flying. Però, ara és tard i els problemes no s’arreglen a les 5 del matí. No em vull ni imaginar què estaves fent, amb qui eres i molt menys amb qui no eres.

No sé com vam aguantar tanta tonteria. Ells t’ho han perdonat. Jo no i no ho faré. No és una postura de gaire bona persona, però és el què sento, no m’enganyaré. Potser perquè no els importaves tant com m’importaves a mi.

Ens enteníem moltíssim. Amb una mirada ja sabíem com estàvem. Crec que eres l’únic que entenia els meus alts i baixos. Al principi em preguntava perquè, però amb el temps vaig saber que a tu et passava el mateix, però pitjor, les teves crisis d’angoixa eren bestials.
Saps què trobo curiós que mai en parléssim. Ho penso i no aconsegueixo recordar ni una conversa sobre això. Cap.

No sé què pensaries si t’enteressis que escric. Eres tu el que escrivies i ho feies tant bé. No t’ho creuries. Ostres, no et creuries sobre el què escric. No seria el tipus de bloc que ningú pensaria per mi, oi??? Doncs mira, només veieu la punta de l’iceberg, aquesta és la part que hi havia sota.
Fa uns mesos vaig escriure un post que t'engegava (educadament perquè t'ho hauria dit pitjor) ... Ara no tinc ni ganes d'enfadar-me. Estic cansada de problemes i amb tu tot eren més i més problemes. Ja prou!

Però hi ha una cosa, una sola cosa que m’espanta... em fa por que estiguis enfonsat i no ho sàpigues dir a ningú. Que aquests sms ,sense solta ni volta, sigui una manera de demanar ajut.
I si m’estàs demanant ajut i jo no t’escolto???? Jo no vull que et facis mal, no ho suportaria.

Vaja, jo no tinc ganes de contestar-te el sms i no crec que ho faci, però em queda aquest dubte.


http://es.youtube.com/watch?v=-9VEZmFQGKc

Eiiiii, per cert pròxim post tinc super-super-bona notícia. Ostres quina ilu m'ha fet. Demà ho explico!!!!!!!!!

7 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Que no sentisis rabia diu que et trobes molt millor amb tu mateixa :-)

Jo no se que faria en el teu lloc, peó crec que tampoc respondria el missatge.

Una abraçada!

instints ha dit...

Jo no respondria el missatge, potser no és ajuda. Jo et trucaria si et necessités o et vindria a veure. Però prevenir no està de més quan t'han fet mal.
Per cert, estic ansiosa de saber el post de demà!!!

peperines ha dit...

una de cal i una de..tranquila temps tot tornara al seu lloc.La nit te aixo ja

Nits ha dit...

DOOM: Abans pensava que no, que la ràbia em faria ser més dura amb ell, ara noto que m'importa poc. Com si fos un problema menys.

INSTINTS: Sí, això seria el què faria la gent que volgués fer les coses bé. Ell era el rei del caos, tot tenia un altra ritme,...el seu ritme. I ai, demà t'explico és moooolt guay la notícia!

PEPER: Mira Peper, aquest meu amic o ex-amic la "noche le confunde" i de vegades fa coses que no s'entenen. Tot i que té un fondo impressionant, però sempre l'han perdut les formes.

Pere Vilanova ha dit...

gràcies pels teus dos comentaris,

aquest dissabte faig un concert al Carrer Gran de gràcia aviam si t'hi pots passar, al meu blog hi ha la informació.


També va per tots els que vulgueu venir a escoltar les cançons del meu nou disc,

una abraçada!

Josep Lluís ha dit...

Probablement, jo tampoc respondria... hi ha moments a la vida que és massa tard.

I ar a, tothom pendent de demà...

somiador ha dit...

aishh... sento ser pesat, però tu em segueixes preocupant amb aquest tipus de posts, no ho puc remediar. Algú diria que si tan poc et preocupés ni t'esmeraries a parlar d'ell, ni que fos malament. Què en diries tu a aquest plantejament?