6/7/08

Visita a Girona

Acaben de marxar els meus pares... Ara feia un temps que no venien a veure'm, normalment els pujo a veure jo....suposo que patien per l'al.lèrgia i a veure què carai fa la seva filla :P
El resum és bastant positiu =hem sobreviscut. El meu pare i jo no ens hem discutit gaire i això ja vol dir molt.

Ahir ens ho vam passar bé. Els vaig portar de visita a una ciutat que em té enamorada i que heu de visitar... suposo que ho heu fet, oiiiii???? ai sinó, d'aquest estiu no pot passar eh... GIRONA.


Recomano el nucli antic...és una ruta com màgica i que Girona té molt amagada dins del seu cor. Podeu començar pel Pont de St. Agustí, seguint pel carrer Argenteria fins al c/ Força, el qual us portarà a la Catedral. No us oblideu de fer un petó al cul de la lleona, situat a tocar la Plaça St. Feliu. Diuen que qui li fa un petó al cul sempre tornarà a visitar la ciutat.

Passejareu per carrers traquils, que s'allunyen de les aglumeracions del centre i on contrastaran les seves cases històriques i petits calls jueus, amb les terrassetes que de nit donen molt llum i on un pot parar-se i disfrutar de les vistes, la pau i la conversa...

CURIOSITAT de com parlem els Gironins

Us deixo un escrit sobre la meva visió des del Pont de St. Agustí. Està escrit tal i com parlem a algunes comarques gironines. El /te-/ sona amb a neutra al igual que el /me/i alguns verbs la primera persona del singular acaba amb el pronom /et/, entre d'altres coses.... Per qui no ens hagi sentit mai a parlar...

Passada la Plaça de la Independència
Arribo’t al Pont de Sant Agustí
La visió sempre me sorprèn
Inundant-me la mirada de colors
Són les teves cases paral.leles, l’alegria de Girona
Que el reflex del riu Onyar fa duplicar-ne la bellesa.
Me paro’t i te miro’t
Recolzada en una rovellada barana
Que fa d’improvitzat mirador
D’una màgica imatge de postal.

11 comentaris:

instints ha dit...

Carai, jo no he fet mai un petó al cul de la lleona, però he repetit moltes vegades aquesta visita. Girona enamora, tens tota la raó del món. Llàstima que s'estigui convertint en guirilàndia jeje, però té gent molt autèntica.

De fet, al setembre tenim un casament, i és d'una amiga de girona, i és ella, és única, jeje.

Gràcies pel vers!!

nimue ha dit...

doncs sí... alguns dels millors records de la meua vida tenen a veure amb Girona. També la pitjor cosa que m'ha passat mai a la vida va ser a Girona. Però em quede amb la part bona. Millor.

ddriver ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Noctas ha dit...

Girona, quina bellesa de ciutat i quina bellesa de poesia..saludus

Rita ha dit...

Girona és molt bonica. Hi has estat mai pel Temps flors? Si no és així, no t'ho perdis. A més, hi ha palaus que no es permeten visitar habitualment i que aquells dies sí. Val la pena!

Núr ha dit...

El poema molt bonic! Feia dies que no et visitava perquè crec que l'actualitzador de blocs encara em marcava el "jo soc així" :S Un desastre!
A Girona hi he estat poc, la veritat, i quan hi vaig ser vaig pensar que era una ciutat ben bonica! A veure si em puc escapar un cap de setmana per anar-la a veure!
Ara a posar-me al dia amb la resta de comentaris!
Bona setmana, bunika! :)

nerona ha dit...

A mi girona també m'enamora... És una ciutat, però molt petita, que es pot fer a peu, i el barri vell té molt d'encant!!!

Va ser la ciutat on vaig estudiar la carrera, la ciutat més pròxima al meu poble, on sempre anem de "compres" i al cine...

He marxat de les terres gironines, però al final sempre he acabat vivint en una ciutat com Girona, petita, amb encant, amb un riu i les cases de colors... Verona i Salzburg també són així!!!

Per cert, veig que tu també vas anar-hi pel "Girona, temps de flors"!! Ho dic per la foto!!!!

Un petonàs!!!!

bobbin ha dit...

Humm, crec que hauré d'agafar el cotxe i fer una mega-ruta per pobles i ciutats de Girona, que ja em toca, i acabes d'aportar el teu granet de sorra a que ho faci... encara que lo del cul de la lleona em fa una mica de grima.

Apa-li, me marxo't :D

P.D: M'ha sorprés molt el domini.gi del ajuntament de girona :P

Núr ha dit...

Tens una coseta per a tu a l'habitació!

Nauzzet ha dit...

A mi Girona m'encanta! Amb el xicot sempre diem ue seria bonic viure allà. Una abraçada

Mireia ha dit...

Jo hi vaig viure quasi 10 anys i és una ciutat que té quelcom especial