26/8/08

Tancat per vacances

Hola a tothom!!!!

Fa una setmana que estic de vacances i la veritat és que necessito desconectar. Sé que ho enteneu perfectament. Vull obrir poc l'ordinador i vull dedicar-me a fer coses que fa un temps que no faig com ara: còrrer, anar amb bici, tornar a les meves coreografies de dansa, anar a la festa major de Granollers a veure la guerra blancs contra blaus (avui m'hi han convidat i em fa molta il.lu), quedar amb vells amics que tinc oblidats en el "baúl de los recuerdos" i potser amb alguns de nous; i fer una mica el "gamberrillo" que em sembla que ja em toca que tant temps de reclusió m'està afectant el cervell i no pot ser... Bé i fer algunes coses que segurament són una bojeria, però com que ningú em podrà frenar, doncs allà vaig, jeje...aiaiaaiaiai :P

O sigui que res, us seguiré explicant com ha anat tot això, d'aquí uns dies...
Un petó i una abraçada a tots i totes i fins ben ben aviat que les vacances passen volant fiuuu! Cuideu-vos eh???!!!!!!!!!

18/8/08

KARINA: Russian things

Senyors i senyores, us presento la meva veïna russa: Karina. Té 16 anys i moltes ganes de xerrar i l'he deixat aquí, davant de l'ordinador que us escrigui unes cosetes sobre el seu país, la seva visió del conflicte amb Georgia i sobre el què pensa de Catalunya. No sé si entendrem res de res, però allà anem...

Endavant kari!!!!


Hola, amigos catalanes!!!


I would like to say two words about Russia-Georgia conflict. i have been following the news from the time it had started. In the night of 7-8 august Georgia army started to bomb peaceful South Osetian people. And Medvedev with Putin just protected our citizen, because 90% of South Osetian are russian.


Saakashvili (president of Georgia)attacked women, children, old people. Of course Russian federation can not seat with closed eyes, we just defend our people that were in awful situation. And we did not break an international law, but Saakashvili did it!And, what do you think? Our "friends". Ukrain, Poland, Estonia, Lituania, Dania.And the main our enemy is America. Because georgia army had american uniform, weapons, planes.


It is going without saying that all russian like to eat, and i would like to tell you something about our national food. At first it is Paraqueque( Bliny)


We eat it with Sgushenka(la Lechera), jam, meat, e.t.c.
On a second place: Pelmeni.


What about drinks? Of course Kompot(boiled fruits).We drink it after meals.This thing my grandmother cooks every year in summer and save it. Alcohol drink: VODKA!!There are lots of marks of it: Putinka(president Putin), Snegurochka(grandchild of Santa Klaus), Nemiroff, Smirnoff(russian tipical surnames)


The most famous and popular Sightseeings is Kreml(Kremlin),

Tretjakovskaya Gallereya( Tretjakov Gallery)e.t.c. The most famous river in Moscow is Moskwa-reka.



Catalunya impressed me so much! I like catalonian bread with tomato, Anchose, Paella, Cerdo on grill.
I live in Platja D'aro, I like to go to clubs( be out, inox)But I like not to do only this. I am crazy about catalunya! I have met here lots of friends. People here are very kind and helpful.I do not want to say Catalunya bye-bye, every year when I come back to Russia I start to think about next summer and Catalunya!

POKA POKA!



Poka Poka Kari!!!! I a dormir que és tard!!!! Spokoynoy nochi!


15/8/08

Jorey jorey in a holi-holi-days!!!!






"Jorey, jorey, in a holi-holi-days, tararatata, tararatata, holi-holi-day, in a holi-holi-day!!!!!"


Aquesta és la cançó que m'ha anat acompanyant tota la setmana. És que per fi ahir vaig acabar i ja estic de VACANCES!!!!! Iujuuuu!!!!

Buuuf que ja tocava, que les 3 últimes setmanes és van fer llargues perquè sí. Ara toca recuperar energia i els dos contrastos que més m'agraden tranquil.litat, però també marxeta.


Ha vingut tot amb un mateix pack: el que jo començi vacances i que els meus pares ja han agafat els seus trastets i han anat a visitar la meva germana. Aquest any deu tocar Ruta de Filles.

Com a resum he de reconèixer que la seva Invasió va ser pacifica. No ha estat tant terrible, fins i tot em sorprenc a mi mateixa veient que els trobo a faltar.

Crec que es devien mentalitzar molt que no eren a casa seva i que les normes a seguir eren les meves, perquè intentaven entendre i acceptar els meus horaris, les meves anades i vingudes, els meus humors que no han estat bons, ...tot amb tranquil.litat. Em sembla que ni m'he discutit amb el meu pare. Realment penso que entre tots hem fet un esforç de convivència. Jolin, que ara els trobo a faltar, tu!!!!

Això sí, ara mateix a casa meu es podrien practicar operacions a cor obert, perquè sembla un quiròfan, de tant i tant net com ho ha deixat la meva mare. Però és que no para mai de netejar, això sí que no se'n ha pogut estar.
Només d'arribar el primer dia ja havien desaparegut les cortines i estaven totes per rentar. M'havia netejat coses que algunes no sabia ni que calia netejar,... La dona de Déu que no para!!!! i el meu pare darrera fent reparacions a tort i a dret!

Ja els deia que eren vacances pagades que no m'havien de pagar fent feina, però no se saben estar quiets....i clar, això s'encomana i vinga, mentres feien cosetes ells jo planxava i la muntanya de roba que tenia (que jo anomeno el turó de Hamilton, per un joc que feiem amb la meva germana quan erem petites, res coses nostres) quasi s'ha convertit en una Plana, la Plana de Hamilton...

No sé, a part d'això m'han fet sentir moltes coses diferents.
La primera és que m'han tornat a fer sentir acompanyada. Amb el seu no-parar, he recordat què era tenir sempre gent a casa, com quan era petita i sempre hi havia algú o altra.
M'he adonat que les persones canvien i que ells intenten comprendre el meu ritme, que s'allunya del seu ritme metòdic, només perquè crec que no em volen perdre.
I m'han tornat a fer sentir que aquí hi pot haver vidilla, com quan era petita i ells em deien que parés. però quan estava malalta també deien que la casa no tenia vida. La veritat és que sempre em van fer sentir que jo era l'alegria de la casa, tot i està ple de gent (cosins, tiets, la germana,..) la que sempre tenia històries rares i feia balls, monades,...era jo.
La que més alegria els va dur, però també la persona que més els ha fet patir.

Aiii no sé, que he vist que en general estic molt apagada i que jo tinc que tornar a tenir aquella xispa que tenia. No sé, s'intentarà mica a mica....
Ara només sé que sento que tot torna a estar més buit.


13/8/08

...i un Meme

Bé, aprofito que tinc un moment de pau i tranquil.litat per fer el Meme que m'ha posat la Núr de deures, mentres ella s'ho passa pipa a Toronto (alaaaa!)...


1. Una pel·lícula: Kill Bill Volum I i II, com a més canyera. I com a més romántica: 4 bodas y un funeral (no sé, m’agrada el paper d'en Hugh Grant :P)



Sense dubte la millor escena de la pel.licula Kill Bill I, la adolescent japonesa psicòpata lluitant contra la Mamba negra.



2. Una cançó. Can’t Stop this Thing we Started perquè em recorda uns amics i una època moooolt boja.


Discover Bryan Adams!





3. Un llibre: És que això d’escollir-ne només un buuuf, doncs diré el que llegeixo ara Todo bajo mi cielo de Matilde Asensi.


4. Una cosa que et faci ràbia: Necessitar mitja hora més per poder arribar a la feina, ja que la gent està de vacances on visc i no té cap mena de pressa. Grrrrrrrr!


5. Una cosa que t'agradi molt: M’agrada l’hora que es pon el sol. No sé, la trobo una estona tranquil.la, sembla que el mon es calmi per un moment, abans que arribi la nit.

6. El teu plat preferit. El pa amb Nocilla, però no la de dos colors, no! La Nocilla marró de tota la vida…amb aquelles llesques de pa de quilo que em tallava l’avi Mmmmmm


7. Una beguda que t'agradi. El mojito que va preparar l’Anna (una companya de feina) en el sopar que vam fer divendres. Estava boníssim. Tinc la recepta a veure si l’aprenc a fer.


8. Una col·lecció. Em sembla que no col.lecciono res :S


9. Una raresa. Sí, tantes com vulgueu. Ai m’agrada contestar aquestes preguntes, em fan riure . No sé, la primera que em ve al cap és que quan era petita m’agradava menjar-la la pasta crua…pasta tipus espaghettis, estrelletes de la sopa,… La trobava boníssima. Ara m’ho he deixat jeje


10. Un desig. Aaaaaaaaaaaa Mmmmmmmmm vale, ja l’he demanat! Els desitjos són secrets oi? Shhh que no es poden dir o no es compleixen :P



I avui variaré una mica i faré treballar a: la Mi, Benjet/trams4 i Noctas






11/8/08

Una mala setmana

S’està apunt d’acabar la setmana. Falten molts poquets minuts i la veritat és que ho desitjo. Desitjo que s’acabi d’una vegada. JA!

Tot estava anant bé, però les coses s’han torçat i el problema és que no sé per què. Penso molt que ho ha pogut fer girar. Sento que no controlo algunes coses de la meva vida i això em fa ràbia...
Fa uns mesos quan vaig tornar al metge (bé, parlem clar, al psiquiatre)a la visita de control, li vaig dir que jo no volia seguir prenent més medicament. Que necessitava tenir una data per saber quan acabaríem. Com una línea de Meta per saber fins on tenia que arribar.
Jo sentia que havien canviat moltes coses a la meva vida i em començava a trobar-me molt més bé i sentia que la Jo que un dia vaig ser, tornava...i això m’alegrava molt perquè feia molt temps que ja no creia que mai més pogués ser com abans.

El psiquiatre em va dir que jo no em podria deixar de prendre el medicament mai.


Al sentir-ho em vaig posar molt nerviosa i em vaig cabrejar . Li vaig dir que no tenia un problema tant greu i que jo estava tirant endavant. Ell em va mirar als ulls i em va dir que fes com volgués però que si ho deixava tot tornaria. Llavors em va explicar que hi havia una cosa dins meu que un dia es va espatllar i que no s’arreglaria. Que les emocions es tornarien a desbordar i podia tornar alguna de les meves històries. I que sola no ho controlaria.
Jo me’l mirava amb la meva cara de mala llet i la meva mirada anomenada si-pogués-et-mataria, i ell seguia amb la seva cara de sóc un professional i la seva mirada no-pararé-el-rollo-fins-que-no-t’enteris.
Volia marxar d’allà. No volia sentir més el què em deia. Perquè no me’l volia creure. Jo volia guanyar la lluita amb les meves pors jo sola, i volia que fos aviat.

Quan es va acabar la visita, em sentia molt cansada de tots els nervis que havia arribat a sentir en aquells minuts.... i sentia ràbia perquè dins meu sabia que aquell home, en el fons tenia raó.

Però no volia, ni vull acceptar que sóc dèbil. No vull acceptar i sé que he d’acceptar que jo hi ha coses que no les podré fer mai. No vull acceptar que jo sola no puc.
I veure que hi ha persones amb problemes tant greus que poden i jo amb lo meu no puc... buuuuf!

Però passaven les setmanes i les coses anaven millorant i mica en mica tornava la calma i vaig poder tornar a fer coses que feia temps que no podia...creia que ho podria aconseguir. Però aquesta setmana les coses s'han torçat. Hi ha hagut alguns problemes i el meu cap no els ha pogut saltar. I ha estat tornar a mirar aquella veritat que no volia veure. Tenir que reconèixer que potser no podré. Veure-ho em fa sentir molt poca cosa i m'ha fet mal.

No tenia ganes ni d’escriure, ni de gaire res,...estava enfadada, nerviosa, no sé, m'ha reventat veure com tornava a anar endarrera després del què havia aconseguit.
Quan acabo aquest escrit ja ha començat una nova setmana. Esperem que vagi millor!



Cançó que em fa pensar amb lo molt insuportable que he estat aquesta setmana. No sé, com m'aguanten ui :P


2/8/08

Avui romantika perduda, ouuups!




Aiiii avui estic tova-tova-tovísssima. Mira que m’ho tinc prohibit posar-me música romàntica quan estic sola. Feia molt que no n’escoltava perquè em feia sentir fatal. Em duia records de moments que odiava pensar. Però avui m’he posat un vell cassette (craso error!!!) on hi tenia gravades algunes cançons i clar, et fan pensar en moments que han passat o que m’hauria agradat que passessin....aiiiiii
I se’m ha anat una mica-miqueta la bola, i he sentit com un buit dins meu.... però el meu cap ha
fet com una aranya la seva teranyina i ha teixit una història (imaginària, òbviament) per omplir aquest buit... una romàntica escena d’amor by night....que cal escoltar al ritme d’aquesta cançó de dalt.



He parat la taula... Mentre sento com dins meu les papallones s’han tornat boges esperant la seva arribada.
Hi ha les copes altes i una ampolla de cava en aquella “cubitera” per celebrar quan estigui aquí. Les llums ataronjades del jardí donen calidesa aquesta nit que també han sortit les estrelles i la lluna a sopar amb nosaltres. Esperen veure l’escena des de primera fila i no n’ha fallat cap ni una.
Fins i tot, avui ens acompanyarà una lleugera brisa marina que portarà per tot el jardí les notes d’aquesta vella cançó.
(En aquest somni no hi ha mosquits, hi ha un kill-paff ambiental que ho mata tot no fos cas que em piquessin i m’agafés una
al.lèrgia com fa poc*.)
Noto que se’m posa la pell de gallina, potser per l’airet que bufa, potser perquè em sento insegura pel com anirà tot.
Agafo els tovallons vermells i els poso en forma de rombe dins les copes de vi i em paro a mirar al meu voltant. És un moment únic. Desitjaria que es parés el temps aquí mateix, abans que res es pugui espatllar...que tot sigui com imagino en aquest somni que encara no s’ha donat...

Però les notes de la cançó segueixen al igual que es els passos que l’apropen a casa meva.
Entro dins a mirar com està el pastís que he fet(aiiii jo fent un pastís, això si és ciència ficció, uiiii però no trenquem el romanticisme, shhhh tornem al punt on èrem.... )
Entro dins a mirar el com està el vestit (millor així, síii) i em miro al mirall. Em quedo seria veient-me, perquè sé que aquella imatge és la que veurà ell i voldria estar perfecte i no m’hi veig prou... M’apropo al mirall i em torno a pintar les pestanyes com si això ho arreglés tot i em retiro del meu reflex, anant al bany a tirar-me el meu perfum preferit...

Voldria que ell també la recordés com a una de les millors nits de la seva vida... M’agradaria sopar i riure amb ell, simplement això. I sentir que tot va bé. Només vull això.


Després potser em podria convidar a ballar aquesta cançó tot fent un d’aquelles reverències per demanar el ball que fan els cavallers, o amb alguna de les seves monades de quan es posa nerviós. I ballaríem tant junts que ell podria sentir el meu cor picant contra la meva pell com demanant apropar-s’hi, per poder-lo tocar i fer que s’adonés del què sento, perquè no en sóc capaç de fer-ho jo amb paraules...

Tink-tonk (i sona el timbre) Ell ja ha arribat.

Vale, m'auto-prohibeixo posar-me més música romàntica o no acabaré bé, em xafaré el cor...però somiar una mica va bé i encara és gratis, oi? :P

FALTEN 3 DIES PER LA INVASIÓ!!!