2/8/08

Avui romantika perduda, ouuups!




Aiiii avui estic tova-tova-tovísssima. Mira que m’ho tinc prohibit posar-me música romàntica quan estic sola. Feia molt que no n’escoltava perquè em feia sentir fatal. Em duia records de moments que odiava pensar. Però avui m’he posat un vell cassette (craso error!!!) on hi tenia gravades algunes cançons i clar, et fan pensar en moments que han passat o que m’hauria agradat que passessin....aiiiiii
I se’m ha anat una mica-miqueta la bola, i he sentit com un buit dins meu.... però el meu cap ha
fet com una aranya la seva teranyina i ha teixit una història (imaginària, òbviament) per omplir aquest buit... una romàntica escena d’amor by night....que cal escoltar al ritme d’aquesta cançó de dalt.



He parat la taula... Mentre sento com dins meu les papallones s’han tornat boges esperant la seva arribada.
Hi ha les copes altes i una ampolla de cava en aquella “cubitera” per celebrar quan estigui aquí. Les llums ataronjades del jardí donen calidesa aquesta nit que també han sortit les estrelles i la lluna a sopar amb nosaltres. Esperen veure l’escena des de primera fila i no n’ha fallat cap ni una.
Fins i tot, avui ens acompanyarà una lleugera brisa marina que portarà per tot el jardí les notes d’aquesta vella cançó.
(En aquest somni no hi ha mosquits, hi ha un kill-paff ambiental que ho mata tot no fos cas que em piquessin i m’agafés una
al.lèrgia com fa poc*.)
Noto que se’m posa la pell de gallina, potser per l’airet que bufa, potser perquè em sento insegura pel com anirà tot.
Agafo els tovallons vermells i els poso en forma de rombe dins les copes de vi i em paro a mirar al meu voltant. És un moment únic. Desitjaria que es parés el temps aquí mateix, abans que res es pugui espatllar...que tot sigui com imagino en aquest somni que encara no s’ha donat...

Però les notes de la cançó segueixen al igual que es els passos que l’apropen a casa meva.
Entro dins a mirar com està el pastís que he fet(aiiii jo fent un pastís, això si és ciència ficció, uiiii però no trenquem el romanticisme, shhhh tornem al punt on èrem.... )
Entro dins a mirar el com està el vestit (millor així, síii) i em miro al mirall. Em quedo seria veient-me, perquè sé que aquella imatge és la que veurà ell i voldria estar perfecte i no m’hi veig prou... M’apropo al mirall i em torno a pintar les pestanyes com si això ho arreglés tot i em retiro del meu reflex, anant al bany a tirar-me el meu perfum preferit...

Voldria que ell també la recordés com a una de les millors nits de la seva vida... M’agradaria sopar i riure amb ell, simplement això. I sentir que tot va bé. Només vull això.


Després potser em podria convidar a ballar aquesta cançó tot fent un d’aquelles reverències per demanar el ball que fan els cavallers, o amb alguna de les seves monades de quan es posa nerviós. I ballaríem tant junts que ell podria sentir el meu cor picant contra la meva pell com demanant apropar-s’hi, per poder-lo tocar i fer que s’adonés del què sento, perquè no en sóc capaç de fer-ho jo amb paraules...

Tink-tonk (i sona el timbre) Ell ja ha arribat.

Vale, m'auto-prohibeixo posar-me més música romàntica o no acabaré bé, em xafaré el cor...però somiar una mica va bé i encara és gratis, oi? :P

FALTEN 3 DIES PER LA INVASIÓ!!!

13 comentaris:

rits ha dit...

Ais! encara que ens faci estar toves, posar-se romàntica de tant en tant i imaginar plans com el que relates, no està malament.

Ara, a buscar la manera que es facin possibles!!

Una abraçada molt forta!

Núr ha dit...

Hòstia, no fotem!
Aquestes anades de la pilota, moments de romanticisme pur —ja sigui per la música, per una pel·lícula o per un llibre— van de conya per a l'equilibri emocional!
Jo m'ho passo de conya deixant-me portar per aquestes anades de tant en tant! A més, estimula la creació, que per a persones escriptores de blocs com nosaltres va de conya! ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

l amúsica és perillosa, perquè ens fa anar el pensament cap on ella vol, i evoca records que manteníem amagats

Pere Vilanova ha dit...

Ei Romàntica perduda, jj

moltes gràcies pel teu suport,
el concert a Girona és el dia 7 de Setembre a les 22:30h al bar El Cercle (C/ Ciutadans núm 7)

Aviam si pots venir-hi ;)

Bon estiu!

Gemma ha dit...

Aaah! 3 dies per al invasió vol dir que venen els teus pares, oi? bé ja ens explicaràs com et va!!

Saps? penso que la imaginació és una de les millors coses que tenim si la sabem canalitzar bé, hi ha moltes estones que ens deixem endur per una historia, i mentre's ho fas ets capaç de sentir moltes emocions, estats...

Una cosa, jo també he estat a Escocia, a Stirling, i encara que sigui una pel comercial dir-ho: la meva pel·licula preferida és la de breaveheart o com s'escrigui!! no em cansaria de veure-la, se'm posa la pell de gallina només de pensar amb la música i quan ell al final diu que ningú li pendrà mai la llibertat...és genial!

ddriver ha dit...

dreams are nothing more than wishes and the wish is just a dream,wish becomes true.

instints ha dit...

A mi m'encanta la música romantica, i quan estic tova, encara qui sigui o soni a massoquista, sempre me la poso. M'agrada, em relaxa i m'ajuda.
Preciosa la historieta que has narrat, encara que hagi estat un petit somni jejeje.
A vegades, mai se sap...

mi ha dit...

nitss!!! he anat imaginant-me el que anaves explicant a mida que ho anava llegint... m'encanta imaginarrr!!!
un petonettt
p.d. això si. t'he robat el protagonisme ;)

Noctas ha dit...

Hi han poques coses que siguin més collonudes que posar-te música romàntica i entovar-te..si surten records dels bells temps passats benvinguts siguin. Un no pot defugir els seus records..saludus

nimue ha dit...

jeje, algunes cançons romàntiques són xules, però no cal creure-nos-les :PPPP
Ànims amb la invasió!! ;)

bobbin ha dit...

Aiiiii ara que escric ja deus tenir a la familia a casa!!

Aii la melàngia de un casette!!

Igualment està bé que facis volar la teva ment. Pitjor seria si et vingués de gust de pensar-ho i et reprimissis.

Però el millor ha de ser anar complint fantasies o crear-ne de noves eh!

benjet/trams4 ha dit...

Ai, romantics i romantiques! què no farem un club a l'estil del Dead Poet's Society.

Quin text més bonic, nits!

Molt bo, això que dius de què en un somni no hi ha mosquits i claves el kill paff, ha estat un punt molt bo. I m'agrada això que dius de : ..."I sentir que tot va bé, només vull això". Sentir-ho i deixar-se endur..., només volem això.

Per cert el vestit que duies era roig/vermell?

Besets.

Núr ha dit...

Bunika! T'he passat una coseta al meu bloc! No és un premi, és un meme! ;) El faràs?