3/10/08

La constància del canvi

Canvis i més canvis. Els odio però els necessito per seguir.


De vegades m’estiro al sofà. Quieta, ben quieta. Esperant que res es mogui. Buscant parar per uns moments el món que va tant ràpid i que jo no atrapo ni em sembla poder-ne seguir el seu ritme.
No vull llegir. Ni vull mirar la tele. Ni escoltar música. Tot s’ha de quedar parat. Tanco els ulls. Però al obrir-los veig el pati des de la finestra... la tramuntana que ens embogeix mou les fulles de l’heura . Els núvols segueixen navegant pel cel. Res ha parat. Tot segueix canviant.


Fa temps que em vaig encallar, malgrat els canvis que tenia. Jo no volia avançar. Només volia trobar calma dins meu.

El dia m’encegava, com si fos un vampir i desitjava que arribés la nit i tancar-me a casa. Sola= jo i la solitud, una estranya amiga,però que ja d'ella no tenia por, o no tanta por com la que sovint tinc fora d’aquella habitació, on les coses passaven i passaven i jo no les podia les controlar.


La nit, tant dolça ella, que m’abrigava amb aquella manta negra suau. I jo l'adorava i l'allargava. No volia que les meves nits s'acabessin, volia que aquella foscor tranquil.la durés més i no arribés un altra matí. No volia anar a dormir.
Però les broques del rellotge em castigaven al dir-me l'hora i recordant-me que el demà sense dormir seria pitjor. M'obligava a estirar-me.



Viuria de nits, en petits racons on em sembla estar-hi protegida. Evitants els canvis d'una vida que m'espera cada dia al obrir els ulls.

11 comentaris:

Índia ha dit...

Nits, he descobert el teu blog fa molt poc...però n'he après moltíssim...! A expressar sentiments que romandrien ocults si no fos per aquesta petita finestreta que les noves tecnologies ens aporta...Provaré, tal i com tu fas, d'abocar-hi els meus sentiments amb plena sinceritat! Em costa, deu ser falta de costum...Feliç nit de divendres!

Tirai ha dit...

Buf! Noia, estic per firmar aquest post! Quantes vegades m'he sentit així? sense voler que la nit s'acabi? No les puc pas comptar!

Noctas ha dit...

La nit, la nit i el seu silenci i la seva sol.litud i el moment on et trobes amb tú mateix, i el mon sembla que s'aturi i et sents més refugiat...esplèndid escrit Nits..saludus.

nimue ha dit...

Jo sóc tan terriblent diürna...
No crec que pogués allargar així les nits! B7s, bonica!

ddriver ha dit...

tant tranquila la nit per uns i tant..per altres

Rita ha dit...

M'agrada molt com escrius, com t'expliques, dient tantes coses...
A mi també m'agrada molt la nit, però no per amagar-me, per viure-la. Viu-la dona, però com el dia. Viure, és el millor, bonica!

Núr ha dit...

Jo crec que els canvis són bons. Ens ajuden a aprendre, a avançar, a superar-nos, ens ajuden a créixer. Ni ha que ens porten a un moment i n'hi ha que ens porten a un de pitjor, prò voler evitar-los és inútil. Més val que ens hi llancem sense por i que ens envoltem de gent ben maca per a les pitjors estones.

Estar sola, de tant en tant, està bé, per analitzar, per conèixer-nos, per veure com evolucionem... prò la vida l'hem de fer al costat d'altres persones per poder gaudir-ne plenament!!

Petonets i somriures, preciosa nocturna...

Xitus ha dit...

Estic força d'acord amb el que diu la Núr. Els canvis hi són perquè arriben moments en que acaben èpoques (rutines) i en comencen de noves. I aquestes juntures que hem de soldar són difícils perquè ens fa por allò desconegut i desenganxar-nos del que teníem, fins i tot encara que fos negatiu, preferim allò negatiu a allò desconegut. Jo a les nits puc quedar-me despert fins tard, escoltant la ràdio o bé aquí a l'ordinador, o també amb la guitarra desendollada. Però normalment la intento aprofitar per dormir. Sovint penso en la idea de passar-me la nit reflexionant i m'entra tristor, per tant ho evito. L'experiència em diu que resisitir-se al canvi és postposar allò que acabarà passant.

La Núr té molta raó en remarcar que la vida està per passar-la amb altres persones. Persones que ens transmetin energia positiva.

Les teves nits, Nits, tornaran a ser de xopsuey algun dia. Potser menges una altra cosa, però el sabor serà el mateix. El significat que té per a tu, que a mi m'olora a llibertat.

Una fortíssima abraçada,

Aleix.

(per cert Núr: Ni ha que ens porten a un moment ??)

Eli ha dit...

Inevitablement passa el temps, les nits i els dies, no s'aturen...
Sóm potser nosaltres els que ens hem d'aturar un instant, per saber que podem seguir caminant!
No t'aturis Nits, els canvis a vegades són dolents, però moltes vegades són bons!
Petonets

instints ha dit...

A mi tampoc m'agraden gaire els canvis, però cada vegada més veig que són prou vitals per seguir creixent, sinó ens quedaríem estancats.
I parar-ho tot per tenir més calma amb tu mateixa potser no és el què. Pots fer moltíssimes coses, i tenir calma amb tu mateixa no? Perquè pot ser que et sentis molt millor amb tu.
I deixa't acompanyar per la nit, perquè et parla i et diu moltes coses, però pensa que el sol també té el seu encant eh?

No deixis de somriure a la llum, la de nit o la de dia.

benjet/trams4 ha dit...

Jo ara, Nits, em sent como tu. Els canvis em fan molta por, només m'hi trobe bé al sofà amb mi sol però un dia d'aquestos hauré de fer.me l'ànim i començar a caminar de nou. No en tinc altra però em fa por i no vull ser covard- però, què m'espera allà fora???!!!!