7/10/08

Fugir...

No heu tingut mai ganes d’agafar els trastets i marxar, marxar tant lluny que tot el què ara et fa mal quedés enrera. Borrar amb tot, començar de zero, reinventar-te, ser algú diferent, el qui sents dins teu que ets però que fora de la teva pell no pots ser.



La setmana passada vaig tenir un d'aquests dies on t'entren ganes de fer tot aixó...on em plantejava perquè carai segueixo aquí, perquè em vaig donant cops de cap contra la mateixa pedra.... Ostres, m'hauria agradat tant poder fugir!!!! Mentre tornava amb el cotxe de la feina m'ho imaginava i dins d'aquest mon irreal que m'estava creant la sensació de llibertat era genial!!!


Discover Various Artists!



M’imaginava entrant corrents a casa, tirant les maletes al llit i omplint-les d’una revolada amb tota, tota la roba de l’armari, sabates, abrics, tot.... penjadors inclosos. Pujant al lavabo i traient els meus maquillatges, pintallavis, perfums... i ficant-los també dins, entre la roba de la maleta.
El pot on guardo les meves arrecades i anells, també, cap a dins!!!!!!

I tot ben apretat, ben apretat, perquè tot això se’n ve en mi.

Deixaria el telèfon, el rellotge (que sempre em trec quan arribo a casa) i agafaria una cosa... una foto. És la foto que sempre em miro quan les coses no van bé. Estic en un pub a Escòcia amb uns amics i quan me la miro i recordo el feliç que vaig ser en aquell moment, penso que no pot ser no hi puguin haver moments així a la vida. M'agrada i sempre em dóna força per seguir buscant moments iguals.

Doncs sí, agafaria totes les mandangues aquestes, tiraria les maletes al cotxe, engegaria la música (volummmmmmm up!) i, per exemple a ritme de ACDC marxaria per l’autopista, a velocitat il.legal, :P fins a l'aeroport i agafaria un avió que em dugués en un lloc nou. Borrant el passat, borrant el que no vull a la meva vida i dibuixant una nova persona que ja hi és, però viu a l'ombra, com en latència.


Aiii, hi ha dies que penso que no sortiré d’aquest nus que m’he envolicat i que la solució seria tallar amb tot.
Ja sé que mai un no comença de zero, ja sé que les coses s’han d’arreglar i que marxar no és la solució, ... però hi ha dies quan em sembla que res avança i que tot s’envolica i us asseguro que m’encantaria fer això. Fer un Run away!!!!!!!! Hi penseu mai vosaltres?





Comentari apart: ostres m'ho he passat bomba recordant AC/DC buuuuf. Recomano aquests vídeos. Als meus veïns sembla que els han agradat perquè tot i el volum no s'han queixat i sonen més canyeros que la versió que us he posat que sona light. Perquè suposo que sabeu qui són AC/DC???? Thunderstruck és brutal!!!!


Thunderstruck


highway to hell

12 comentaris:

instints ha dit...

Niiiiiits!!! no!!! Fugir no és la solució, els problemes venen amb tu.
Tot i que si va ser una imaginació, t'ho perdono eh?
A vegades imaginem aquestes coses perquè en el moment són les més fàcils de fer, i hauríem de veure les conseqüències que ens porta si ho féssim. No està malament deixar estar la racionalitat aparcada per uns moments oi?
Però hem de tocar de peus a terra i afrontar els problemes. No és la primera vegada que llegeixo que vols agafar el cotxe i conduir lluny, sense destí, i amb la música a tot trap. Però m'agrada més llegir que tens ganes de tirar endavant, que n'has superat una i que ara en vindrà una altra, i ara ets més forta, més valenta i tens ganes de lluitar.

Ànims!!!

Índia ha dit...

Ostres, mil cops m'he sentit així!! Marxar lluny, començar de nou, iniciar un nou camí...Però rumiant rumiant sempre he arribat a la conclusió que el què volia era fugir de mi mateixa i dels problemes que algun cop m'han envoltat i això sí que no ho puc fer pas per molts avions que agafi!! Tot vindria amb mi...Així que res, el què cal fer és agafar el rave per les fulles i encarar el què vingui...! Ànims i sort!

Finestreta ha dit...

Al cap i a la fi nits, som com som, som qui som, i si som així és per alguna cosa... Jo crec que no es pot fer "borrón y cuenta nueva"... De fet jo he tingut l'oportunitat de fer-ho vàries vegades i sempre he acabat sent qui sóc, perquè així sóc jo! Algunes coses canvien, però el rerefons segueix sent el mateix!

Així que res nena, per la via difícil, tu aquí, fent el cor fort, anant a pilates, i encarant-ho tot amb ganes!!!

Nits ha dit...

Perquè nooooooo!!!!! Jo vull marxar una temporada. Jo ho necessito.
Sé que no canviaré. no vull deixar de ser jo, però aquí hi ha coses que no em deixen avançar.
El passat em lliga massa i jolin que jo ja ho intento i estic cansada.
Necessito un kit-kat, una fugida,...
Bé, ja us avisaré. Intentaré ser bona i no fer disbarats, però no prometo res. JIJI!!!! :P

Eli ha dit...

I tant, la vida no tot són flors i violes.... I moltes vegades m'han donat ganes de sortir corrents....
Però si t'atures un moment, et pots adonar que no és pas la solució...S'ha de ser valent i afrontar les coses cóm ens venen. Potser podem modificar o canviar alguna cosa, però no sempre esta en les nostres mans....Sobretot, sobretot no deixis de ser tu... i pel demès... potser una escapadeta de cap de setmana???
:-D

nimue ha dit...

no, no hi pense mai. Perquè aquesta escena que descrius ja l'he viscut un parell de vegades (excepte que qui conduia cap a l'aeroport era un taxista i no sonava ACDC) I el passat sempre et persegueix. I no em compensa.

Rita ha dit...

Sigues valenta, des d'aquí, des d'on ets, i trenca amb tot el que hagis de trencar. El buit inicial s'anirà omplint de llibertat i de satisfacció. La satisfacció d'haver pogut triar què vols i què no. Això sí que se't posarà bé. Ja ho veuràs.
Ànims, nena!!
Petons!

Noctas ha dit...

Vols fugir, ansies la llibertat i això és el més positiu que pot tenir una persona i si a més ho fas escoltant acdc ja és collonut..saludus i fugir amb la imaginació es pot fer tantes vegades com vulguis..saludus Nits!!!

Carles TV ha dit...

A mi també em va passar una vegada....però no vaig acabar fent res.........finalment la solució no era fugir, sinó agafar el brau per les banyes i afrontar els canvis, amb ajuda això sí........i amb la perspectiva del temps no n'estic pas descontent....pensa-t'ho!

Pere Vilanova ha dit...

M'encanta el text Nits! De veritat!

Té una força molt bonica.

Ostres parlant de fugir, acabo de llegir el llibre "Kafka a la platja" del Murakami i una de les històries parla precisament d'això, de trencara amb tot i marxar, encara que al final, no serveix de massa, el més important és enfrontar-se a un mateix i lluitar ;)

Una abraçada ben forta, tan aviat com sàpiga la data de Girona et disc alguna cosa, aviam si el pròxim cop ho muntem tot amb una mica més de temps i podem parlar una estona!

ddriver ha dit...

jo crec que si que es la solucio a vegades o a tots ens agradaria qu ho fos,pero prou be vivim com per fer-ho i començar de cero.
Ostres tot l' armari dins la maleta???sobrepes al airport,agafa la cartera

rits ha dit...

Nits!!!

Quantes vegades també he tingut la necessitat de fugir!!!!

però fugir no soluciona tot. és una solució temporal, que fa sentir millor, però els temes pendents no tancats acaben tornant.

Potser ara no pots veure la llum en nus embolicat, però poquet a poquet segur que vas trobant solucions. I si vols fer una escapada, per endreçar els sentiments i les idees, també pots marxar però no t'ho preguis com una fugida. I si no, també pots començar a ballar, com els compis de més amunt!!!!

Una abrçada ben forta i molts ànims!!!