4/11/08

Bye Bye Mail

Fa dies que em costa escriure aquí. Estic espessilla...bueno, però avui no podia deixar de fer-ho. Perquè avui m'he de despedir d'un amic que he conegut gràcies a aquest bloc i aiiii que ens marxa mooolt lluny. Avui no serà un dels meus escrits típics, perquè estic tova tova i em puc fer un fart de plorar i com que escric des de un ciber avui, entre jo plorant i aquesta parella de sud-americans que enyoren a la seva família, això seria un mar de llàgrimes. Doncs res, farem tipus mail...sense ni una tristesa....



Jelou!!!!!!!!!!!!!

L'últim diaaaaaaaaaa, ja és l'últim dia i a volarrrrr!!!!! Ostres crec que estic igual de nerviosa que vosaltres. Sento com si l'hagués de fer jo aquest viatge. Buuuf n'he sentit a parlar tant i de fa tant mesos, voleu dir que no he de venir jo tambe :( snifff, snifff
Com diuen els grans filòsofs de Europe: "It's the final countdown" doncs res, unes horetes i es farà realitat el teu somni. aaaaaaaahhhhhhhhhh que guay!!!!!

Un gran viatge per un gran esforç d'una gran persona ... (ui no per aquí no segueixo que avui estic tova tova)

Els que ens quedem a la millor terra del mon, que és aquesta, no se't oblidi ehhh? , la cuidarem fins que torneu d'aquí un mes.

Jolin, ara que hi penso trobo que marxeu massa lluny... no eres tu que aconsellava com a gran viatge Marina d'Or Ciudad de Vacaciones. Pensa que és molt més guay que New York, té uns xiringuitos molt guapos al costat del mar on segur que hi ha un senyor d'avançada edat tocant un acordeó (s'escriu així això???) nyigo-nyigo (so de l'acordeó, no del violí) i li pots demanar les cançons que vulguis, allà a NYC no. Ahhh tu t'ho perds.... Però sempre et quedarà Marina d'Or, jeje.

Els d'aquí intentarem fer bondat, i no fer cap disbarat, ni fer cap viatge en cap país tropical on es necessitin vacunes i on no les tinguem posades; ni entrar en zones on diuen que són de guerra,... (ai, sort que hi ha amics per evitar mals majors, :P) Descansa i agafa energia perquè aquest any s'ha de reconèixer que has hagut de sentir cada parida (mea culpa) agafa aire.

Ostres, et trobarem a faltar. Aquestes maletes torna-les plenes de històries i records del què aquest país t'ha de donar.
Doncs res, be happy all the day and all the night long. Records a Obama i sobretot, sobretot no oblidis la missió especial que tens al Pier 17 i crida-li a la ciutat que hi tornaré. M'agradaria molt que el dia que hi anessis tiressis una foto aquest lloc i si pots la pengessis. Em faria molta il.lu. per mi va ser un lloc molt especial. No demano res més, please!!!!!!!!! i mira que tinc moltes idees, jiji.

Va, vinga..... I cuida de l'Isidro.... i recorda-li els consells bàsics d'un aventurer intrèpid, són molt importants, me'ls donava la meva mare sempre que anava d'excursió amb el cole,...i sempre vaig tornar sana i estalvia :P allà van: 1) No et fiquis amb lios 2) No et separis del grup 3) Nena no et mengis els entrepans dels altres nens 4)No pugis al cotxe amb homes que et donin caramels.
Bé, no sé si cap dels consells et servirà, però jo ja t'ho he dit, són el ABC del bon viatger
.

Ara em podria allargar fins l'infinit... però res que us desitjo el millor. Ja ho sabeu.

Una abraçada per tu i una per l'Isidro,.... i ensenya-li a Amèrica què és un triunfador, que fa temps que no en té ni idea.

A friend,

Us seguirem les vostres peripècies aquí: http://viatgesensefutbol.blogspot.com/