M’explic
o... Fa uns dies un de vosaltres em va deixar un comentari on deia que m’havien nominat a uns Premis de la Catosfera (em sembla que ho dic bé, si no sorry) Al llegir-lo no vaig entendre res i vaig visitar-ne la pàgina. Hi havia una sèrie de llistats on es votaven diferents categories. I llavors vaig flipar. En una d’aquestes, anomenada “Bloc Revelació” hi estava nominada (no per “abandonar l’acadèmia” tipus Gran Hermano, sinó nominada a un premi)Buuuf, em vaig emocionar molt, perquè a mi últimament les coses no m’anaven gaire bé i veure que hi havia persones a les que importava i es recordaven de mi doncs em va fer feliç.
I avui us ho volia agrair. A les persones que em van votar: Gràaaaacies!!!!! I a totes les persones que visiteu el meu bloc: Gràaaaaaaaaaacies! Per mi qualsevol dels vostres comentaris i saber que esteu a l’altra costat de la pantalla és molt i m’ha ajudat molt més del què us imagineu. Especialment alguns que porteu quasi des del principi, jo si us dec un Premi a la Paciència.
Fa un any i pico, una nit de dissabte, vaig descobrir el món dels blocs a través d’un de v
osaltres. Trobar aquell bloc em va ajudar moltíssim, però en aquell moment no ho sabia. Des d’aquell dia fins ara, la majoria de coses que m’ha portat tenir una pàgina on hi escric el què penso, el què sento, o tontades,... han estat bones. També hi ha hagut moments molt dolents, com per exemple quan vaig tancar l’anterior bloc perquè em trobava fatal, però fatal de collons.Ara mirant endarrera, veig molts canvis. Canvis sobretot interns. Algun dia m’he sorprès a mi mateixa amb aquests canvis i m’he preguntat què els ha produït. I només ha pogut ser una cosa: el fet d'escriure en aquest meu petit espai d'una xarxa infinita i que vosaltres estigueu a l'altra costat. No he canviat de medicament. Ni de metge. Ni de poble. Ni de res. El canvi és haver trobar aquella nit aquell bloc i haver aprés que jo també podia escriure i treure el què tant mal em feia.
Fins llavors no aconseguia veure sortida. No entenc perquè el meu cap em jugava aquesta mala passada. El meu mon es va tancar en 4 parets, les físiques i les que va fer el meu cap. Necessitava sols saber que hi havia algú. Als amics no podia explicar res d’això. No sé, potser és culpa meva, però no m’hi sentia còmode. No sabia com explicar que m’enfonsava.
Reconec que algun dia havia provat d’explicar-ho però encara em sentia molt pitjor...perquè rebia consells que no em veia amb cor de complir o, m’adonava que, en no sé quin punt de la conversa, la que els acabava escoltant era jo. Sento dir-ho així, però així ho sentia.
Escriure avui aques post m’ha fet plorar un munt de cops, pensant en com carai vaig arribar a aquella situació. Com tot caminant per la vida, un va escollint camins que creu que seran els millors i un dia s’adona que el seu camí ha anat a parar a la punta del precipici,.... Bé, però, això ja és el passat i, tot i que avui no tot és de color de rosa, sí que estic molt contenta del què he canviat i el què aprés aquí.
He escollit el dia 1 d'octubre per penjar aquest post, perquè ahir s’acabava el termini per les votacions i no volia fer cap mena de campanya perquè em votéssiu. Jo ja tinc tot el què necessito que és la vostra companyia i això és el què vull seguir tenint. El premi crec, les coses com siguin tu, que se’l mereixen més les companyes que estan en la mateixa llista que jo: la NÚR, la RITA o la PETITA CRIATURA (la qual encara no conec) . Em sento que ja he guanyat estant en aquella llista al seu costat.
I res més, simplement volia fer públic el meu agraïment. Mil gràcies a tothom, de tot cor!
NOTA IMPORTANT: Ep! no he guanyat el premi, com que estic tant happy potser ho sembla i ho volia aclarir és que algú de vosaltres m'ha felicitat pel premi i jo estic nominada.
Aquesta cançó és una de les que sempre tararejo, m’agrada... i avui és un bon dia per posar-la i dedicar-vos-la.... THANK YOU de Dido!!!!
