tag:blogger.com,1999:blog-46785331511393557882024-03-14T06:05:15.124+01:00NITS DE XOP-SUEY!Unknownnoreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-4678533151139355788.post-78793049289395475842008-05-19T20:47:00.013+02:002008-05-20T19:34:36.521+02:00Records d'un vell amor<div align="justify"><span style="color:#000000;">Avui va de records d'amor....</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><div align="justify"><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/k5JkHBC5lDs&hl=es"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/k5JkHBC5lDs&hl=es" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object></div><div align="justify"><br /></div><span style="color:#990000;"></span><div align="justify"><span style="color:#990000;">...sonava aquesta cançó dins del seu cotxe. Els peus nuus sobre la guantera. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#990000;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#990000;">Des d’aquell petit turó podíem veure l’estació de trens que quedava com llunyana i fosca, sols il.luminada per la llum tènue de dues faroles. En aquella hora de la nit ja no hi havia ningú. El mon havia callat i només se sentien Dire Straits i la nostra respiració.</span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="color:#990000;">Entre els sons de la guitarra de Knopfler, ell es movia trencant la distància que ens separava i s’apropava a mi. Clavava els seus ulls negres als meus, despullant-me amb la mirada. Llavors en la seva cara apareixia aquell mig somriure de dolent que m’avisava que començava el joc.</span></div><div align="justify"><br /><span style="color:#990000;">S’acostava al meu coll per omplir-lo dels seus petons dolços, dolcíssims, increïbles. Parava i s’estava un moment quiet, reclinat sobre meu, agafant-me un dels rissos del meu cabell i l’olorava . Buff com m’agradava aquell moment. Podia morir simplement sentint i sentint l’olor i la força que desprenia el seu cos...</span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="color:#990000;">El mirava però el notava massa lluny i el necessitava desesperadament, més i més a prop meu, perquè aquella petita distància se’m feia abismal. Li agafava la cadena platejada que li voltava el coll i l’estirava fluix però amb prou força com perquè s’anés apropant a mi. Cada segons era menys i menys l'espai que separava els nostres llavis,....però just abans que es toquessis...el parava. Volia estar uns segons sentint com el desig ens cremava. No aguantavem i ens començavem a mossegar l’ànima a petons i esgarrepar-la a carícies,... Jo ja no controlava, estava dominada pel ritme que marcava ell</span></div><div align="justify"><span style="color:#990000;">..... i ens desitjariem fins que la nit acabés i fos l'albada la que posés punt final a aquella pàgina de la nostra història d'amor.</span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="color:#990000;">...Passava el primer tren del matí. I mig adormida em sobresaltava. Havia de marxar i ell m’havia de pujar al poble. Odiava aquella part, quan el dia me’l arrencava de mi.</span></div><div align="justify"><br /><span style="color:#990000;">Jo feia com si res m'importés i no li deia masses paraules al despedir-me, però quan em deixava a la porta de casa i marxava s’enduïa tot el què tenia dins meu i em deixava un buit tant dens, tant insuportable que em semblava que em quedava allà de peu només amb la roba i la pell. Els records d’aquella nit, i les anteriors serien els pedaços que cobririen el buit fins que el destí ens tornés a fer estar junts.... Llarga espera. </span></div><p><span style="color:#990000;"></span></p><p><span style="color:#990000;"><span style="color:#000000;">aiiii l'amour...</span></p></span>Unknownnoreply@blogger.com12