Avís inicial: En cap comentari em refereixo a tu ni a coses relacionades amb tu, sols al principi i et dic una cosa bona. Parlaré del tema físic de les persones. Que cadascú sigui com vulgui,no? Tothom amb el seu cos que faci el què li doni la gana. No fas tu molt esport per moldejar el teu cos i fer-lo més fort del què era? doncs ole tu i ole el teu cos i ole els cossos de tothom. Més acceptació del físic dels altres,de la gent que és molt prima, molt grassa, molt baixa, molt alta, obsesa, ampla, groga, verda i transparent,... i que cadascú sigui com li agradi amb els seus punts forts i defectes que tots tenim. Però el què no entenc és perquè amb tu surt molt aquest tema. És que m'he adonat que no en parlo mai amb ningú, ni amb les amigues i és una cosa que m'ha sorprés. Amb el físic no m'hi ficaré i crec que hi ha d'haver respecte, un altre tema és quan això deixa de ser sa, perquè el més important és tenir una bona salut física i cuidar-se. I trobo curiós que en una societat tant informada, tant connectada, enlloc de tenir més salut física crec que en general se'n tingui menys. Si miro la gent pel carrer veig que hi ha més sobrepés que uns anys enrera. Em dona la sensació que enlloc d'alimentar-nos millor com a societat, ara que tenim recursos, ho fem pitjor. I per contra hi ha un problema molt greu que son les xarxes socials, especialment instagram. Crec que donen uns inputs a les persones molt perillosos d'imatges de cossos molt distorcionats que es converteixen en models. Jo sols tinc un insta pels meus millors amics/gues i aquests models no els veig. Però si navegues una mica veus com van sortint imatges de persones gens sanes. Penso que aquí hi ha el problema que això son models per algunes persones i si els veuen gaires cops el dia s'acaben creient que allò és el què agrada i que s'ha de ser aixó, perquè en realitat la gent fa moltes coses a la seva vida sols per agradar, per ser estimat i valorat. Parlaré de dones perquè jo no sé què mireu els homes. Doncs a les xarxes es veuen dones amb uns llavis que semblen un xoriço andaluç o culs com una pilota de bàsquet, amb unes cintures que els falten 2 costelles com a míninm, vaja estil Kardashian, però a elles els queda bé i a les que veig a la xarxa malhauradament no. i que això es ven com a sexi, quan a part de lleig és perillós. O, canviant de model, el sedentarisme amb cossos de persones que estan tot el dia enganxats als mòbils, pelis, videojocs i que acaben fent vida al sofà i que sembla que el sedentarisme moli i acaben amb problemes de salut molt greus. Ara també s'ha posat de moda la dona que ha de demostrar que fa coses com els homes, per exemple en l'esport, a mi em sembla perfecte fer esport perquè jo era molt esportista, però acaben mostrant unes imatges a la xarxa de cossos deformats que per arribar a fer aquests culs de moda, acaben fent uns quàdriceps que semblen el meu tiet Paco i cossos estrambòtics i gens femenins que penso que era la idea inicial. Tampoc ho veig sa. Tampoc, els models de dona tant prims de passarel.la, on les dones no menjaven i perdien pes i es posaven a les fotos de perfil i no feien gens de panxa i feien unes cames molt i molt primes. Tampoc és sa. Crec que aquests models porten a conductes poc sanes, dietes poc sanes i al final hi ha aquesta obsessió pel cos on un ja perd la perspectiva del seu propi aspecte i llavors ja no només hi ha un problema físic, sinó també un problema de salut mental. Quan tenia 21 anys vaig anar a un congrés d'anorexia i bulimia. Em va causar molta impressió, molta, molta, tot el què em van explicar. Realment és horrorós perquè entren en una obsessió pel menjar tremenda i no s'adonen que acaben convertint els seus cossos amb cadàvers. Vaig veure imatges de dones que em van impactar molt, tant primes que éren ossos i els sortia un tel darrera l'esquena,buuuf, encara sembla que les vegi, m'angoixa només de pensar-hi... Elles estan encegades, obsessionades perquè encara volen perdre pes i pes, s'han perdut dins la seva obsessió. Però el pitjor és que hi ha persones a darrera que les estimen i que pateixen perquè veuen com moren lentament i costa molt ajudar-les.

Què, ja t'ha passat l'enrabiada? Encara no sé per què. Però bueno, tu sabras el què t'ha picat i perquè t'ha molestat. Però que bo que siguis justament tu que et molestin les bromes. A veure si al final si que existirà el Kharma. Doncs res, passo palabra. Bueno, ja he estat uns dies ajudant a preparar la boda de la meva cosina i uns dies de viatge. Estic molt contenta de tornar a sortir al món exterior, saps que hi ha vida més enllà de casa meva???? És al.lucinant. Hihi Això era una broma, intentaré no fer-ne, però no prometo res. Si haguessim sigut amics m'hauria agradat justament això, respondre't a missatges, a compartir coses de feina, a demanar-te coses dels teus esports,.... I si volies parlar, només havent-me escrit i haver-me dit " m'agradaria parlar amb tu", enlloc d'estratègies estranyes i històries xungues, penso que hauria sigut més fàcil i clar. Doncs ara faré com si fossim amics i et respondré a tema Innovamat: Estic bastant d'acord. Hi has treballat? Jo sí, poc, però sí. Dir-te que per mi és una manera de treballar molt global, massa, fa massa barreges de continguts i crec que els temes es consoliden poc, necessites pissarres digitals que sovint no funcionen per mil motius. És un mètode per nens (quan dic nens voldré dir nens nenes nenis i tutti pleni= això també és una altra broma kk de les meves) que poden seguir bé, que no tenen problemes de representació mental i d'abstracció,... Als que son més seqüencials i necessiten saber pas a pas, jo crec que els lia i als nens amb problemes també. Lo bo és que els temes són treballats a cada curs i als alumnes amb n.e.s.e. pots usar llibres del curs anterior i adaptar la tasca. Negatiu també que va de rotllo modern quan en realitat segueixes un llibre de forma molt estricte, més que un llibre de text clàssic i pitjor, perquè tens uns temps programats i sinó malament. Positiu: dominen més el càlcul mental. També m'agrada que aprenen a resoldre alguns problemes i veuen les solucions que proposen els seus companys i que no se'ls havia ocorregut, algunes solucions són tant bones que no hi són ni al llibre, m'encanta això. És una passada. Fa pensar. També m'agrada que sigui manipulatiu i visualitzin millor conceptes que sovint son complexes. Però si s'usa aquest mètode i a l'ESO es demana "aquello" (broma, perdó de nou) si s'ensenya d'una manera diferent als dos llocs és aquí on hi ha el problema. Crec que hauria d'anar lligat. Però desconec com es treballa ara a la secundària. Personalment, com a math's lover que soc, jo faria un mix. Faria una programació donant molta importància als aspectes claus a assolir, usant més material manipulatiu que abans, afavorir més el calcul mental i aprendre a resoldre problemes compartint diferents estratègies, però tenint molt present als alumnes que processen la informació més mecànicament i seqüencialment, sinó aquests els costa. També anticipant a cada classe què treballem, què voldrem aprendre i el què anem aconseguint, perquè en algunes classes que he estat, com a suport, sols apareixen uns vídeos d'uns ninots que han de resoldre tasques molt divertides, però cal explicar què estem treballant i perquè ho treballem. També afegiria tasques memorístiques, tot i que ara crec que és un crim de guerra educatiu, i si cal, fer reforços d'aquells aspectes que costen o ampliacions pels alumnes que s'han avorrit com una ostra, que aquests sembla que no existeixin. Em fa gràcia tu fas 2 frases= bona capacitat de síntesi. I jo tinc capacitat de rotllo, podria fer una tesi doctoral de qualsevol cosa. Un altre rato parlaré del tema aspecte fàrmacs, culte al cos,... Però ja anem acabant, que tu ja m'has deixat molt clar que no som amics ni companys, oi?