NITS DE XOP-SUEY!

Des del principi ha estat dur. No entenia el què passava i jo no estava en un moment per comprendre això. Sols volia tenir-te aprop com a amic i no ha estat així. Vaig començar a jugar la teva estranya partida que jo mai vaig voler jugar d'aquesta manera. No m'adonava de moltes coses que ara vaig veient de tu i penso que tu tampoc les veies de mi. Ens vam fer una imatge diferent de com erem de veritat i aquesta imatge i les coses que van anar passant ho van posar tot dificil. Jo no em sentia segura aquí i una persona per poder comunicar-se bé s'hi ha de sentir i potser tu tampoc t'hi senties. Et vaig oferir espais per parlar, però es van convertir en moments que vam acabar dient tonteries. Sovint m'he sentit en una actitud de defensiva que mai m'hauria imaginat, perquè una amistat no és sentir-se així, és estar còmode i poder ser un mateix. I a tu t'ha passat el mateix. Ara penso que a tu t'ha passat pitjor. Ara entenc perquè mmoltes de les coses que feies. Potser era la teva reacció davant del què senties, per por, per inseguretat, per ràbia,... i potser perquè tot aquest grapat d'emocions no sabies com gestionar-ho i jo tampoc. No m'ho he passat bé. No he sentit amistat. No he sentit afecte. No he sentit respecte. I m'he acabat veient fent coses que no faig mai i que no m'agrada veure de mi i que no vull veure més. Jo no era la teva enemiga, però penso que quan alguna cosa no l'entenies doncs et feia mal i ho pagaves amb mi: si parlava amb un tio doncs veia un like a qui no volia que el fessis, si no responia doncs et posaves a parlar amb ell i a fer comentaris fins que jo saltés, quan jo marxava del pis doncs bé, no sé ni què vas fer, ... I jo no entenia això. No entenia com una persona feia això. I aquí ben mirat sols ha estat un problema la dificultat per explicar com et sents. La dificultat per explicar-me que pateixes i que algunes coses et fan mal i quan és així em vols fer sentir el mal a mi. I jo aquí que no entenia res, només veia que odi i odi i merda cap a mi i potser era això o potser no. Jo no soc terapeuta, ni res d'això. Només soc una persona que un dia et va voler conèixer i he rebut molts cops, els que sents tu dins teu de dolor. No sabia que patissis. No ho havia vist mai així. El que una persona et vol fer sentir és com se sent, però jo què sé, sols miro missatges i entenc coses que potser ni entenc i que tampoc he de entendre així, no ho mereixo. Mai vaig ser la teva enemiga. Mai vaig voler-te fer mal. Tot era al contrari d'això. I mai vaig saber com parlar-te. Jo no podia entendre res perquè ja tenia prou feines amb tirar endavant amb la meva vida i suposo que esperava les respostes que se solen donar, però tu aquestes respostes no les sabies. I jo les esperava, però mai podien arribar. Estic cansada de jugar a tot això. Jo no soc una persona que m'agradi amagar-me. Soc bastant transparent, tot i que també em costin algunes coses. Penso que qualsevol persona que seguis això diria que estic malament del cap per aguantar tot el que he aguantat, però les altres persones no et van mirar als ulls i van veure les coses boniques que jo vaig veure-hi. Segurament la cago jo, com faig mil vegades, però jo creia amb tu. Però ja no sé en què creure. No sé que es veritat i què és mentida perquè t'has amagat de qui ets. Mira, jo estic aquí. Estic al teu costat. No vull que estiguis malament ni vull estar-ho jo i per això les coses no s'arreglen així. Jo ara mentalment estic més forta i crec que per això he de posar ordre, perquè sinó ara podriem tornar a lo d'abans o podria dir ximpleries o bojeries, cosa que també sem dona bastant bé. I no estem en aquest punt. Vull que sentis pau i per això has d'entendre què et passa. Crec que jo no et puc ajudar, és un treball que l'has de fer tu, per tu, per saber què sents, per poder expressar-ho: l'odi, la ràbia, els dubtes, la por, l'amor,...i que aquests sentiments no els visquis com atacs als que has de respondre. Tu tens que fer el teu trebal i jo el meu. Si algun dia vols parlar sempre hi haurà un espai per tu per fer-ho, però no com ho hem fet fins ara. Quan estiguis bé. Quan estiguis més tranquil. Quan en tinguis ganes. Quan vegis que pots ser sincer i que puguis confiar i que jo també pugui fer-ho, perquè després de tot això que ha semblat una guerra em costa. També entenc que no és fàcil ser i mostrar-se com un és, però jo aquesta persona que he vist no eres tu. Quan puguis ser tu seré aquí. Tens molts llocs on trobar-me i m'agradaria molt que un dia aconseguissim ser amics, l'únic que he volgut durant tot aquest temps. Però si és aixì res pot ser igual. Per respecte cap a mi mateixa ja deixare de llegir el poc que ja llegia de twitter i si tens alguna cosa a dir-me, t'escoltaré, però primer compren què et passa i si tornes a parlar hem de poder ser sincers, transparents, no amagar-nos darrera memes, missatges encriptats que dic però no dic, ser cadascú com som i ja està, acceptar-nos així. I si no vols tornar a parlar, doncs no passa res, no cal parlar de res jo ja sento que he dit moltes coses que volia dir, les que he pogut i amb les que he sentit que posava pau dins meu. Perdona si no et llegeixo, ara mateix no puc.