NITS DE XOP-SUEY!

I tema físic doncs això, que penso que és més important tenir salut, la resta son coses moltes vegades es fan inconscientment per agradar. Jo si ara hagués de dir suposo que estaria al grup sedentarisme, perquè clar no m'he pogut moure gaire de casa. Ara el meu cos es una "nube" d'aquelles de xuxe, hihi perquè ha perdut molta força i to. Em costa obrir un pot, però és normal, mica a mica aniré estant bé. Si haguessim estat amics t'hauria enviat un whatsapp i t'hauria demanat: ei, míster quins consells em donaries per treballar una mica la musculatura, però com que no ha estat així doncs, a part d'anar a la fisio m'ha donat consells el metge. Per aquest setembre m'ha dit que també m'apunti a un gimnàs i em busqui entrenador/a per anar treballant i de pas, sempre es fan amics/gues, doncs pot estar bé. No et preocupis no vindré al teu gimnàs o em faries emprenyar i ens acabariem barallant en plan culebron venezolano i passo. hihi. I d'alimentació doncs ara faig una alimentació més sana. JO sempre he menjat molt, però molt. Però ho he cremat molt ràpid. Recordo que a l'adolescència em menjava 2 llesques de pa amb nocilla (o si hi havia el meu avi pa amb oli i sucre que era en realitat sucre, sucre i una mica més de sucre i un rajolí d'oli) i quan anava a buscar a la meva millor amiga per jugar, ella no menjava gaire, era molt lenta i la seva iaia li preparava un platet amb pa amb tomàquet i pernil dolç o una truiteta, tot talladet i preciós, jo flipava perquè a mi ningú em preparava res d'això ni per sopar, i com que no acabava mai em deia ajuda'mmmmm, i amb un plis plas em menjava també el seu berenar. Menjava molt però també al haver fet dansa i tanta natació t'ensenyen a què és sa i què no i ho cuides una miqueta. Aquest últim any, però he après a cuidar-ho molt més. Amb la meva fisio que ens hem fet amigues i ens anem a esmorzar i dinar juntes de tant que ens hem conegut, ha fet un grup de treball i amb d'altres professionals del centre ens ensenyen, als qui hi volem participar, diferents temes,entre ells d'alimentació, però no en plan dietes, sinó alimentació sana. Quins aliments son importants, a quins hi ha massa químics, quins estan massa processats,... i està bé, perquè sempre he vist a la meva cosina fent dietes que duren de març a juny i son surrealistes, i després no porten enlloc perquè quan s'obre la veda es menja tots els fregits que pilla i crec que han de ser coherents amb cada persona, ajudar-la en funció del què necessita, no tothom necessita el mateix. Jo ara intento menjar més lent, he tret el café, la llet, el sucre, el blat que he substituit per la quinoa, el mill, el fajol i menjo més fruita, més peix blau que no m'agradava. I em senta bé. Algun cop faig alguna excepcions, perquè tampoc vull entrar amb alimentacions obsessives, ni res. Menjar ens ha de fer feliços no pas presoners, oi? Si un es passa moltes hores pensant amb el menjar, això no és sa. I res. Del tema aspecte físic penso, en relació al què he viscut i visc, que el què és important és la salut per sobre de la resta de coses.