Tot això t'ho dic perquè tinc la idea que no m'entens. Vull que vegis el tipus de conversa que m'hauria agradat tenir. Poder escriure't i dir:- ei com vas? com t'ha anat el partit? Quins exercicis m'aconselles? perquè ets especialista amb esports i això era xulo. O que m'haguessis explicat coses dels temes que t'agraden, que tot i que els critico per picar-te, he aprés molt, crec que ara soc la persona del meu entorn que més enten de l'esport que entrenes. Clar, al principi sí que creia que no tenies parella i volia conèixer persones que no tinguessin parella, no homes, sino homes i dones, perquè jo m'estava separant i volia tenir amics/gues per anar a fer una cervesa o sortir al cap de setmana a fer activitats. Però es veu que tu vas amagar que tenies parella privatitzant l'insta, tu sabras per què. Igualment amb el covid tot es va complicar molt, a la meva vida i també de tu perquè deies coses que tela. Jo ja fa com 3 o 4 anys que sé que tens parella. Jo també tinc parella. A més a mi m'agraden els homes que em valoren i em diuen coses bones i em donen suport, especialment ara que he estat malalta, homes que els agradi parlar amb mi, i un tema molt important, que els vegi la cara, perquè jo fa molts anys que jo sé la cara que fas, perquè no et segueixo per insta, sols amb les fotos que penges aquí i com que vas tapat tampoc te la veig. Tampoc volia ser la teva amant, ni la de ningú. Ni vull una noche loka de sexo. NO. No sé quina mena de gent coneixes, però no. Però pel que vaig veure al teus pis amb aquella noia rossa, això sí que t'agrada a tu, pillin, pillin. Jo volia tenir, per sobre de tot això, un amic, un bon company. Però no va ser així. Es va embolicar tot. Jo tinc amics homes, però no tinc cap rotllo amb cap d'ells. I aquest últim any he intentat arreglar el què va passar, posar pau, poder entendre. Però estem en nivells de comunicació molt diferents. Tu quan una cosa no l'entens et fas una història i ja. Bueno, com ara el show que fa temps que veig que fas de fer veure que la teva parella em segueix, com en plan equipo A. Really George??? XDDD i faig com si res, et vaig seguint el rotllo, perquè em fas riure. Però et diré que m'és igual, que m'importa un pito. Me la zzzuda. Es que no tinc res a amagar, ets tu que fas coses malament i ho saps, algunes que han estat dures com per exemple amb el meu cosí polític, que era el principal patrocinador, vaig passar vergonya de llegir les coses que em deies i haver de callar per no perjudicar-te. Si volies dir-me alguna cosa, si tenies algun dubte, si alguna cosa et va fer mal ho has de resoldre parlant no fent coses de 14 anys que enlloc d'arreglar el problema l'empitjoren. Quin va ser el problema? Si va passar alguna cosa que jo no sé, per què obviament algo va passar que et va molestar de mi o de la meva parella, doncs ho dius. Ja et vaig dir que a ell li vaig demanar si va parlar amb tu o trucar i em va dir que amb tu no. Doncs no ho entenc. Però si vols seguir així, tu mateix...enlloc de molestar-me les trobo gracioses, com diu la karol G "eso no da rabia, yo me rio, yo me rio". Les solucions als problemes s'arreglen afrontant-los i parlant no amb mentidetes, amagant-se i fent shows. Jo estic aquí, hi he estat aquest any tot i no haver estat gaire bé, però per donar la cara i solucionar coses. Llavors no podia, ho has entés que estava fatal i no podia amb això?? i simplement vaig deixar de llegir. No podia! No em trobava bé. Deies coses molt xungues i no volia llegir-les perquè no m'ajudaven a recuperar-me. Però cada dia vaig amunt i crec que si fossis un bon amic o tant sols una bona persona t'alegraries. Jo malgrat tot el què ha passat no estic aquí fent vudús i pensant coses recargolades per fer-te, al contrari et desitjo que siguis feliç perquè no t'hi veig :(

I tema físic doncs això, que penso que és més important tenir salut, la resta son coses moltes vegades es fan inconscientment per agradar. Jo si ara hagués de dir suposo que estaria al grup sedentarisme, perquè clar no m'he pogut moure gaire de casa. Ara el meu cos es una "nube" d'aquelles de xuxe, hihi perquè ha perdut molta força i to. Em costa obrir un pot, però és normal, mica a mica aniré estant bé. Si haguessim estat amics t'hauria enviat un whatsapp i t'hauria demanat: ei, míster quins consells em donaries per treballar una mica la musculatura, però com que no ha estat així doncs, a part d'anar a la fisio m'ha donat consells el metge. Per aquest setembre m'ha dit que també m'apunti a un gimnàs i em busqui entrenador/a per anar treballant i de pas, sempre es fan amics/gues, doncs pot estar bé. No et preocupis no vindré al teu gimnàs o em faries emprenyar i ens acabariem barallant en plan culebron venezolano i passo. hihi. I d'alimentació doncs ara faig una alimentació més sana. JO sempre he menjat molt, però molt. Però ho he cremat molt ràpid. Recordo que a l'adolescència em menjava 2 llesques de pa amb nocilla (o si hi havia el meu avi pa amb oli i sucre que era en realitat sucre, sucre i una mica més de sucre i un rajolí d'oli) i quan anava a buscar a la meva millor amiga per jugar, ella no menjava gaire, era molt lenta i la seva iaia li preparava un platet amb pa amb tomàquet i pernil dolç o una truiteta, tot talladet i preciós, jo flipava perquè a mi ningú em preparava res d'això ni per sopar, i com que no acabava mai em deia ajuda'mmmmm, i amb un plis plas em menjava també el seu berenar. Menjava molt però també al haver fet dansa i tanta natació t'ensenyen a què és sa i què no i ho cuides una miqueta. Aquest últim any, però he après a cuidar-ho molt més. Amb la meva fisio que ens hem fet amigues i ens anem a esmorzar i dinar juntes de tant que ens hem conegut, ha fet un grup de treball i amb d'altres professionals del centre ens ensenyen, als qui hi volem participar, diferents temes,entre ells d'alimentació, però no en plan dietes, sinó alimentació sana. Quins aliments son importants, a quins hi ha massa químics, quins estan massa processats,... i està bé, perquè sempre he vist a la meva cosina fent dietes que duren de març a juny i son surrealistes, i després no porten enlloc perquè quan s'obre la veda es menja tots els fregits que pilla i crec que han de ser coherents amb cada persona, ajudar-la en funció del què necessita, no tothom necessita el mateix. Jo ara intento menjar més lent, he tret el café, la llet, el sucre, el blat que he substituit per la quinoa, el mill, el fajol i menjo més fruita, més peix blau que no m'agradava. I em senta bé. Algun cop faig alguna excepcions, perquè tampoc vull entrar amb alimentacions obsessives, ni res. Menjar ens ha de fer feliços no pas presoners, oi? Si un es passa moltes hores pensant amb el menjar, això no és sa. I res. Del tema aspecte físic penso, en relació al què he viscut i visc, que el què és important és la salut per sobre de la resta de coses.